EL BLOC DE LA BÒBILA

Narcolepsia, de Jordi Ledesma Álvarez (Alrevés)

2012-02-25T09:33:00.002+01:00

Jordi Ledesma Álvarez. Narcolepsia. Barcelona: Alrevés, 2012. ISBN: 978-84-15098-43-0

¿Es lo mismo vivir que morir despierto? Vamos de la vida al sueño y del sueño a la vida en un camino cotidiano que parece de ida y vuelta, hasta que algo pasa y ya no hay camino que andar. Hay muchas maneras de dejar de caminar, eso es lo que ha aprendido el Perla de su maestro. "Cuantas menos miradas de muerto recuerde, más tranquilo dormirá, mi hijo. Nunca mire a los ojos del hombre al que vaya a quitar la vida".

Curtido en las calles de una ciudad que ya no existe, Julio, que sufre de narcolepsia, se inicia pronto en el mundo del narcotráfico, donde no es infrecuente recurrir al asesinato y al ajuste de cuentas. Por mucho que entre sueño y sueño quiera encontrar un hueco parecido a la vida, los límites se estrechan cada vez más, y hasta la culminación de su sorprendente apuesta final andará de un sitio a otro, siempre huyendo, siempre con el miedo a quedarse dormido o a despertar con un tiro en la cabeza.

A la vez camino de iniciación y thriller vertiginoso, Narcolepsia transita con una rara intensidad y magistral persuasión entre el sueño y la vigilia, como gran metáfora de la vida.

S'acaba el cicle "El carter sempre truca quatre vegades"

2012-02-24T09:44:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 23 de febrer de 2012]

Intersticios urbanos, de Javier Requena i Martha C. Cedeño

2012-02-24T09:00:00.000+01:00

Biblioteca la Bòbila
Projecció del documental: Intersticios urbanos, la ciudad reinventada
de Javier Requena i Martha Cecilia Cedeño
divendres, 2 de març a les 19 h.

Crims.cat, una col·lecció per enfortir la novel·la negra en català

2012-02-23T20:37:00.001+01:00

[Llegir en cas d'incendi, 23 de febrer de 2012]

Laura de Andrés Creus

Jordi Canal, Andreu Martín, Agustí Vehí i Paco Camarasa van presentar la nova proposta editorial d'Alrevés

La novel·la negra respira a bon ritme. Les constants del gènere en català són estables i satisfactòries, com ho demostra ara la nova col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevés, que neix amb la intenció de ser l’hereva de La Cua de Palla. Una aposta ferma per assolir la normalització des d’una doble vessant: en primer lloc, la normalització de la novel·la negra com a gènere i, en segon lloc, la del català com a llengua vehicular.

Andreu Martín i Agustí Vehí signen els dos primers llançaments de la col·lecció. Al primer el tracten de degà. El segon se sent escolanet. I escoltar-los a tots dos és un luxe. Estimen allò que fan, i això es transmet. Vehí defensa el gènere com a catalitzador de la societat: “tot passa molt de pressa, són moments de gran complexitat i la gent necessita entendre què està passant. La novel·la negra ens permet explicar-ho molt bé”. Sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i doctor en Història, Vehí acaba de guanyar el Premi Crims de Tinta amb Quan la nit mata el dia (La Magrana), una novel·la negra ambientada al detall a la Figueres de finals dels anys cinquanta, uns anys convulsos dins del règim franquista. Parla d’allò que coneix de primera mà, la policia pública, amb especial rellevància del decorat que els envolta: “m’agrada parlar de les persones que hi treballem”. Professionals aquests que han viscut quatre grans revolucions: “la democratització de la policia als ajuntaments; la revolució de les noves tecnologies; el sorgiment d’un cos policial del no-res: els Mossos d’Esquadra; i un canvi radical d’allò que entenem per seguretat”. Darrera de l’uniforme hi ha una persona. I aquesta persona, amb els seus encerts i els seus desencerts, és el que interessa veritablement l’Agustí Vehí. “A Torn de nit (Crims.cat) conviuen dues mòmies de cigaló i caliquenyo amb dos guàrdies molt preparats però sense experiència en la vida”. Són personatges que tracta des de l’afecte, i que li permeten retratar “les històries de la vida quotidiana d’una ciutat mitjana”. Personatges que actuen com ho fa ell, sense renúncies, absolutament convençut que la policia ha d’actuar “amb la llei en una mà, i el cor en l’altra”. I, amb tot, una bona dosi de murrieria empordanesa amb la qual fer que tot sigui més suportable. “Cada dia que passa estic més convençut que el sentit l’humor és l’única cosa que avui en dia separa un policia d’un feixista”. Durant tres segons, la sala de l’Ateneu, on, gràcies al Club TR3SC, es presenta la col·lecció, emmudeix.

Des de la seva primera novel·la negra en català, publicada per entregues a la premsa -”un gran repte, perquè a mi m’agrada tenir-ho tot ben apamat i escrivia sense saber el final”-, l’armari encastat on l’Andreu Martín guarda els seus personatges està ben farcit. Martín coincideix de ple amb el seu col·lega, a qui considera una gran troballa. “En definitiva els autors sempre parlem de nosaltres”, assegura, tot i que admet que durant molt de temps va evitar intentar trobar semblances de la seva persona amb els personatges dels seus llibres, siguin víctimes o botxins. “Un dia em vaig fer gran i vaig acceptar que sóc el més bo i el més dolent; el més masculí i el més femení; el més llest i el més tonto dels meus personatges. Mai deixes d’implicar-te directament”.

És potser aquesta possibilitat de ser una mica víctima o botxí el que atrau tanta gent cap al gènere negre. Cada cop més, com apunta la moderadora, la periodista Núria Ferrer. I la creixent acceptació permet desempallegar-se dels perjudicis que durant anys han llastat un gènere que alguns s’han entestat en què semblés menor. L’Andreu Martín argumenta que bona part d’aquesta degradació ve del fet que una de les grans qualitats de la bona novel·la negra és que es llegeix amb molta facilitat, “i molts són de l’opinió que si es pot llegir fàcilment vol dir que s’ha escrit amb la mateixa rapidesa. Una correlació equivocadíssima”. I perversa. Els lectors li donen la raó. L’acció de la novel·la d’Andreu Martin, Història de mort, comença amb una visita al psiquiatre i un home sàdic. Una dona que necessita desfer-se de l’esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament i, un cop mort, torna a fer-li present un passat destructor que necessita oblidar.

Paco Camarasa, de la llibreria Negra i Criminal, i Jordi Canal, de la biblioteca municipal La Bòbila de L’Hospitalet, els hi acompanyen en la presentació. Fa tretze anys, Canal va veure la necessitat d’ampliar l’oferta en gènere negre i policíac i així esdevingueren la primera biblioteca municipal especialitzada en el gènere d’arreu de l’Estat. “Quan vam començar contàvem amb uns 300 llibres del gènere. Avui, el nostre fons supera les 6.000 referències”.

Què ens atrau del gènere? Paco Camarasa, artífex també de la BCNegra, presumeix de la satisfacció que produeix la lectura d’aquests tipus de literatura. “Sempre ens agrada conèixer la part més fosca d’una realitat que desconeixem. I, en les novel·les, no sempre guanyen els mateixos. Alguna vegada guanyen els bons”. Però Camarasa no perd l’oportunitat de llençar una advertència sorneguera als detractors del gènere. “Hi ha gent incapaç de tenir plaer. I llegir novel·la negra dóna plaer. I això pot ser perillós”. Entre els presents, s’endevinen les rialles dels pecadors.

Crims.cat a l'Ateneu Barcelonès

2012-02-23T20:18:00.000+01:00

[A l'ombra del crim, 23 de febrer de 2012]

Andreu Martín i Agustí Vehí en estat pur, parlant-nos de la seva manera d’enfrontar-se a la literatura. Jordi Canal (La Bòbila) i Paco Camarasa (Negra y Criminal), aportant la seva sapiència al voltant de la negror. I tots plegats presentats i moderats per una Núria Ferré que em sembla que s’ho va passar pipa. Aquesta va ser la trobada del Club TR3SC la tarda d’ahir a l’Ateneu Barcelonès, nova cita dels amants del gènere on els dos escriptors ens van presentar els títols que han inaugurat la nova col·lecció Crims.cat de l’Editorial Alrevés.

Història de mort, d’Andreu Martín (ressenya aquí) i Torn de nit, d’Agustí Vehí (ressenya aquí).

La tarda se’ns va fer curta. Andreu Martín, amb el seu bagatge vital i la seva proverbial simpatia, ens va fer cinc cèntims de la gènesi de la novel·la (si llegiu la ressenya, veure-ho que fou la primera que escrigué en català, en un inici publicada per capítols a l'Avui).

Agustí Vehí, menys conegut pels assistents, se’ls va ficar a tots a la butxaca amb les seves paraules assenyades i el seu sentit de l’humor. Les seves experiències (i la seva experiència) com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres també van tenir un paper destacat en tot allò que ens va explicar.

Una tarda molt distesa. Vam riure a cor què vols i vam poder gaudir d'unes intervecions molt interessants.

Hi va haver unes quantes preguntes i un cert debat, però no gaire llarg. Ja he dit que l’estona, escoltant aquests dos grans escriptors, se'ns va passar en un sospir. Amb tot, una de les conclusions a què tots plegats vam arribar va ser novament que hem de lluitar per la normalització de la novel·la negra en català des de tots els fronts i que ja n’hi ha prou de considerar-la un gènere menor. Aquesta rèmora de temps passats també hem de treballar per eradicar-la.

Un indret privilegiat i carregat d’història per continuar fent història literària a Barcelona. La responsabilitat és de tots: editors, escriptors i lectors. Per a mi, tot un plaer tornar a gaudir de la companyia d’alguns dels grans del gènere.

Endavant amb la narrativa negra i endavant amb l’empenta de Crims.cat.

Fins aviat, negrots.

crims.cat

2012-02-22T09:00:00.000+01:00

[TR3SC, 22 de febrer de 2012]

El TRE3SC no s'ha volgut perdre la cita anual amb la literatura del gènere negre, la BCNegra, que com cada any arreplega a lectors i lectores d'aquest gènere, cada vegada més ampli. En aquest context, hem organitzat una taula rodona pels socis al voltant d'aquest gènere i la nova col·lecció Crims.cat de Editorial Alrevés.

La tertúlia del proper 22 de febrer esdevindrà una trobada del crim organitzat, on 4 mestres del gènere negre parlaran sobre els misteris i els secrets d'aquesta literatura. Els convidats seran l'Agustí Vehí, guanyador del IV premi de Crims de Tinta per Quan la nit mata el dia; l'Andreu Martín, autor consagrat d'aquest gènere; en Paco Camarasa, director de la llibreria Negra y Criminal; i en Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel·la negra.

Crims.cat, a càrrec de l'editorial Alrevés, és una nova col·lecció de novel·la criminal en llengua catalana, amb voluntat d'englobar tot tipus d'etiquetes i subgèneres: negre, policíac, espionatge, detectivesc, enigma... De moment, es publicaran sis títols l'any, on es combinaran autors de casa amb noms estrangers europeus de ressò i prestigi que avui són desconeguts en totes les llengües de l'Estat.

Amb aquestes aspiracions, et convidem a passar pàgina i a començar a llegir. Hi trobaràs un tipus de lectura, no ho oblidis, que ha delectat esperits de tota mena i de totes les contrades, i que novament ara podem tornar a fer en la nostra llengua. A partir d'ara, ja ho saps: si vols llegir novel·la negra en català, llegiu crims.cat!

Ateneu Barcelonès

22 de febrer de 2012 a les 19:00 h.

L'exposició "La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola" fins aquest divendres

2012-02-21T22:48:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 20 de febrer de 2012]

La máscara y la muerte, de Curtis Garland (Multieditors de Promociones)

2012-02-21T09:00:00.000+01:00

Curtis Garland. La máscara y la muerte. [s.l.]: Multieditors de Promociones, 2012 (Death Club; 11)

Regresa a las páginas de la serie Death Club un viejo amigo, César Velasco, al que tuvimos ocasión de conocer en Las oscuras nostalgias, y lo hace, es obvio, de la mano -o quizá la pluma- de su creador: Curtis Garland.

El comisario, ya jubilado, encuentra hoy el tiempo que durante tantos años le faltó para reunirse con los recuerdos de su pasado y acude en busca de ellos a sus orígenes, a la tierra que lo vio nacer, a ese zamorano reducto que lleva por nombre: Benavente. En la estación, un viejo amigo: Magín, el médico de toda la vida.

El policía retorna a sus lares en unas fechas señaladas que la ciudad sigue celebrando con toda la parafernalia que en cualquier parte rodea la Semana de Carnaval. Pero esta vez y por esas extrañas coincidencias del destino, no solo vuelve a casa una especie de hijo pródigo dándole al Carnaval un toque de novedad, sino que otro invitado con el que nadie contaba recorre las calles y rincones del lugar, envuelto en el disfraz de la muerte, blandiendo su siniestra guadaña para añadir a la policromía propia de los carnavales el rojo intenso, brillante y vivo, de la sangre... Sangre humana.

Crímenes monstruosos, espeluznantes, como jamás se han vivido en una tierra de paz y concordia. Escenario que parece hecho a medida para un César Velasco que nunca hubiera pensado encontrarse con tragedia semejante.

Las autoridades locales, desbordadas frente al diluvio de horrores que se les ha venido encima, al margen de los aguaceros que la naturaleza envía sobre la ciudad como si se compleciera en añadir dificultades, confían en la colaboración de Velasco, en su experiencia y los logros que jalonan su expediente policial, para poner coto a la insólita barbarie, detener al vesánico asesino que se esconde tras el disfraz, y devolverle a Benavente la tranquilidad y sosiego que desde siempre fueron divisa de la convivencia entre sus ciudadanos.

Curtis Garland, el maestro de la intriga, el suspense, la tensión, el desconcierto..., ese escritor capaz de crear toda clase de inquietudes y angustias a sus lectores, nos envuelve en una de las tramas argumentales más brillantes, dentro del género negro, que jamás se hayan escrito.

Nos quedamos aquó, amigos, porque el resto han de averiguarlo ustedes devorando página tras página este enloquecedor relato que su autor ha titulado: La máscara y la muerte.

Neix L'H-Espai de lletres, tertúlies al voltant de la taula

2012-02-20T20:24:00.000+01:00

[L'Hospitalet, 261, 20 de febrer de 2012]

L'escriptor català Javier Pérez Andújar ha estat el convidat del primer sopar literari L'H-Espai de lletres impulsat per l'entitat Tres Quarts per Cinc Quarts i les biblioteques municipals. Les pròximes cites són el 27 d'abril amb Jordi Canal i Àlex Martín, que parlaran sobre novel·la negra, i l'1 de juny amb Víctor Amela.

El barceloní Rafael Alcalde, premi L'H Confidencial 2012 de novel·la negra

2012-02-20T20:16:00.001+01:00

[L'Hospitalet, 261, 20 de febrer de 2012]

Amb el 'thriller' La llamada de un extraño

Un thriller apocalíptic ambientat a l'Espanya actual, on es reflexiona sobre la condició humana i la manca d'intimitat de la societat a partir de la irrupció de les noves tecnologies és l'obra guanyadora de la sisena edició del premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial, convocat per l'Ajuntament i per Roca Editorial i promogut per la Biblioteca la Bòbila. L'autor, Rafael Alcalde (Barcelona, 1961), és un professor de batxillerat que compta amb altres dues novel·les publicades.

El lliurament del premi i la presentació de l'obra, editada dins la col·lecció Roca Criminal, tindràn lloc el 24 de març a la Biblioteca la Bòbila. Els guardonats anteriors han estat Cristina Fallarás, Erlantz Gamboa, Julián Ibáñez, Raúl Argemí i Joaquín Guerrero-Casasola.

Groc i negre, negre i groc i merda d’oca

2012-02-20T12:06:00.003+01:00

[LLibreria Proa Espais, 20 de febrer de 2012]

Lluís Llort

En un món saturat d’estímuls en què sovint ens podem preguntar si calia publicar tal o tal altre llibre, de tant en tant apareixen alguns títols que mai (?) assoliran un lloc a la llista dels més venuts, però que són necessaris, agraïts i, per què no?, imprescindibles. Aquest és el cas de La cua de palla: retrat en groc i negre, escrit per Jordi Canal (Berga, 1955) i Àlex Martín (Barcelona, 1974) i publicat per Alrevès. Es tracta d’un llibre que recull la història d’una col·lecció mítica de novel·la negra publicada per Edicions 62 i dirigida per Manuel de Pedrolo del 1963 al 1970. En aquella primera etapa es van publicar una setantena de títols, el bo i millor de la literatura internacional de lladres i serenos.

Tots dos autors són difusors del gènere. Canal, a més de ser director de la biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat (la primera biblioteca pública del país dedicada a aquesta especialitat), va crear el fanzine L’H Confidencial, el primer club de lectura de novel·la negra de l’Estat espanyol i coordina el premi de novel·la negra L’H Confidencial. Martín és professors de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Salamanca (el comprovant de la nòmina li deuen enviar per correu electrònic perquè ja sabem que els costa donar papers als catalans, per aquelles contrades); a més és coodirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la mateixa universitat i a publicat diversos assajos en què estudia el gènere, com ara Catalana i criminal. Obligats o més aviat gràcies a aquests currículums (resumits), la seva obra havia de ser rigorosa, clara i exhaustiva. Un crim perfecte.

Així, i seguint amb la trajectòria de la col·lecció, ens expliquen que el 1981 es va rellançar la col·lecció batejada com a Seleccions de la cua de palla, dirigida per Xavier Coma (que fa el pròleg de l’assaig de Canal i Martín), especialista en novel·la negra nord-americana. En aquesta segona etapa es van publicar uns 164 títols més. Del 1996 al 1998 es va publicar dins la col·lecció El Cangur, també de 62. Finalment, el 2006 va tornar a aparèixer com La nova cua de palla i des del 2009 dins la col·lecció labutxaca.

Els autors ja diuen que parlar de La cua de palla “és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta cua”. Oferir al mercat català traduccions de bones novel·les negres ja és valuós, en el moment en què es va iniciar la col·lecció encara més: en ple franquisme. D’aquí que, sobretot en el registre de l’argot, algunes d’aquestes primeres traduccions ara ens puguin grinyolar una mica…

Hi ha, però, un afegit que cal destacar: les portades i el disseny de la col·lecció de Jordi Fornas, que va morir l’1 de setembre passat. Fornas va unir el negre amb el groc perquè el contrast és fort i atractiu, molt modern per a l’època, a més de la tendència cromàtica europea de denominar groga la novel·la policíaca i negra, la negra. A banda del color, l’encert de la tria d’imatges esquemàtiques que suggereixen la trama, sovint carregades de sensualitat, va ser exemplar. (Per cert, tant al llibre com especialment la tasca creativa de Fornas han tingut el seu espai aquests dies a BCNegra.)

Martín i Canal afegeixen llistats en què podem saber tots els títols, els anys de publicació, els autors corresponents (Hammett, Chandler, Le Carré, Simenon, Dürrenmatt, Highsmith, Japrisot… i el mateix Pedrolo), els traductors (Pedrolo altre cop, Josep Vallverdú, Maria Aurèlia Capmany, Joaquim Carbó, Rafael Tasis, Ramon Folch i Camarasa…) i encara han reproduït totes les portades i fins i tot anuncis de premsa i totes les adaptacions cinematogràfiques. Impecable.

Qui vulgui atresorar aquesta informació, prescindible en molts sentits, d’acord, però emotiva per als amants del gènere i útil per a una posteritat seriosa i no googuelera, que busqui aquest magnífic assaig de dos veritables especialistes i impulsors del gènere i també podran gaudir de l’anàlisi, acurada i recolzada en els molts comentaris (convenientment anotats a peu de pàgina) publicats a la premsa per tothom que ha tingut alguna cosa a dir al llarg dels anys de l’ascens i decadència d’una col·lecció mítica.

Abans de deixar el tema, tres apunts més en groc i negre, com les portades del que us avanço. En el pròxim blog us comentaré la nova col·lecció de novel·la negra i policíaca, crims.cat, publicada per l’editorial Alrevés i dirigida per Àlex Martín; també de la bona novel·la Hielo negro (Reservoir Books), del mexicà Bernardo Fernández Bef; i em sumo a les felicitacions a Paco Camarasa i el seu equip (com han fet tants i tants del 2 a l’11 de febrer) per l’organització i la qualitat que un cop més ha mostrat BCNegra, que ha tancat amb un nou èxit la setena edició. No explico res perquè ja és una pilota massa passada i els interessats ja heu estat al cas.

I ara (“no se vayan todavía hay más!”), tres comentaris d’altres novetats diverses.

Fa uns mesos us vaig parlar de Sebastià Bennasar, aquell que era un robot, recordeu? Fa un parell de mesos l’editorial Moll va publicar La mar no sempre tapa, novel·la amb què Bennasar va guanyar el premi Vila de Lloseta 2011. L’autor ens ofereix un cas protagonitzat per un personatge seu que ja ha manat les trames en algunes obres anteriors: Andreu Julià, periodista de successos a Mallorca.

La mar retorna el cadàver d’una professora d’universitat que havia localitzat uns textos inèdits d’autors de la Beat Generation de quan van ser a Mallorca als anys 60. El plantejament i la resolució són atractius, la redacció amb molt de ritme, els personatges funcionals, tot i que ben construïts, ara bé, una de les cartes que Bennasar juga és oferir la visió d’una Mallorca hivernal, en sentit climatològic i estacional, però sobretot metafòric. I una certa atenció a la gastronomia, sense estridències, de manera natural però estimulant els sucs gàstrics, com correspon a un autor de novel·la negra mediterrània.

També ofereix una visió hivernal, en aquesta cas de Nàpols, Maurizio de Giovanni a L’hivern del comissari Ricciardi, la primera novel·la de la tetralogia (una per cada estació de l’any) prevista per l’autor i que ha traduït Anna Casassas per a La Campana. Nascut a Nàpols el 1958, De Giovanni mostra la vida napolitana de primers del segle XX, en ple feixisme. El comissari protagonista és un personatge peculiar, un antiheroi que resulta interessant i que té la facultat de poder veure els darrers instants d’una persona abans de morir, circumstància que li permet aconseguir pistes valuoses. En aquest primer cas l’assassinat és el d’un prepotent cantant d’òpera. La resolució és correcta, però ho és més la creació d’un ambient particular molt atractiu, emparentat de lluny amb Camilleri i allunyat de la tradició nord-americana. Una reivindicació de la novel·la negra europea que val molt la pena llegir.

Tant Bennasar com Giovanni han participat a diferents actes de BCNegra, el primer per la seva novel·la i com a especialista teòric del gènere (us recordo que és autor de l’anàlisi dels darrers deu anys de novel·la negra en català, Pot semblar un accident, publicat per Meteora, i de 501 crims que has de conèixer abans de morir, Ara Llibres) i el segon com a convidat estranger per parlar-nos de la primera novel·la i de la segona, La primavera del comissari Ricciardi, publicada també a La Campana amb traducció de Casassas. En aquesta ocasió el cadàver que posa en marxa l’obra és el d’una tiradora de cartes i el comissari s’enfilarà per l’alta societat napolitana, fins al poder més alt (quin perill en època feixista), perquè té clar que l’ha assassinat un client. Fa bona pinta, oi?

Finalment, una mostra més que arribar és difícil, molt, però mantenir-se, encara ho pot ser més. Fa uns mesos, la col·lecció de Mondadori Roja & Negra publicavaEsta noche digo adiós, de Michael Korita, un molt bona novel·la, amb personatges potents, girs argumentals agraïts i ritme. Dins de la mateixa col·lecció ha aparegut El lamento de las sirenas (traduïda per Sergio Lledó), també de Korita i com a segona obra d’una nissaga amb els detectius Perry i Gradduk. Tot i que és una novel·la prou meritòria, ha perdut part de la grapa de l’anterior potser perquè la trama s’allargassa, resulta reiterativa. El detectiu Lincoln Perry i el seu company Ed Gradduk s’aguanten dempeus perfectament, però els referents de l’època clàssica resulten massa marcats: visualitzes una mena de Bogart amb gavardina, barret de feltre i cigarret, però l’aparició d’un ordinador t’obliga a canviar el decorat i la roba de manera brusca… Alguna cosa falla.

Avui us he donat la brasa més del que seria prudent: ho sento, se m’han acumulat els temes! Gràcies als que heu arribat fins aquí i… bona lectura.

Edgar Allan Poe, de Juan Gallardo Muñoz (Multieditors de Promociones)

2012-02-20T10:00:00.000+01:00

Juan Gallardo Muñoz. Edgar Allan Poe. [s.l.]: Multieditors de Promociones, 2011 (Personajes del Mundo; 18: 2º ciclo)

Un primer retrat

2012-02-19T11:00:00.000+01:00

[Lletres, 52, febrer-març 2012]

Diana Coromines

La cua de palla: retrat en groc i negre
de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà

Pel groc i negre llampants de la coberta, el lector per un moment creurà que té a les mans un nou número de La Cua de Palla, la mítica col·lecció de novel·la negre i policíaca que Edicions 62 va publicar entre els anys 60 i finals dels 90. No és així, però es tracta també d’una bona notícia. Gairebé mig segle després de la publicació del primer llibre que havia d’inaugurar una relació intensa entre el lector català i mestres del gènere com Hammett, Simenon o Chandler, apareix el primer assaig amb voluntat d’analitzar les circumstàncies que van envoltar aquest ambiciós projecte editorial, així com també el que va suposar per a les nostres lletres.

Quin és l’origen del singular disseny dels llibres de La Cua de Palla? Qui va dirigir la col·lecció a l’ombra entre 1981 i 1985? Misteris com aquests es resolen seguint la pista d’abundant documentació però amb un estil planer. A més dels apartats que ressegueixen la història de la col·lecció, hi ha un capítol dedicat al paper crucial que van jugar-hi els traductors, un altre sobre els vincles entre les novel·les de La Cua de Palla i el cinema negre, i un apèndix que permet posar en relació els títols del catàleg (amb informació sobre l’escriptor i el traductor) i les pel·lícules corresponents.

Sobta, tanmateix, que per emmarcar l’evolució de La Cua de Palla i del gènere negre a Catalunya els autors recorrin en tot moment a la comparació sistemàtica amb Espanya (fins al punt que, en certs passatges, el marc cultural català es confon amb l’espanyol). Això té una certa justificació, potser, en la part d’anàlisi de la primera època de la col·lecció, atesa la precària situació cultural i lingüística de la Catalunya dels darrers anys del franquisme. Costa més d’entendre, en canvi, que per explicar el boom de la novel·la negra a Europa i arreu del món vers l’any 2000, es faci referència exclusivament a webs, llibreries, festivals, col·leccions i premis literaris espanyols. En un estudi amb voluntat d’anàlisi rigorosa i objectiva, hauria estat desitjable una mirada més internacional, en la qual el punt de referència per a valorar l’estat actual del gènere negre en el mercat català no fos Espanya sinó el món.

En tot cas, però, cal celebrar aquest primer retrat de La Cua de Palla, un llibre que cal llegir i es llegeix amb goig perquè, amb l’ajut de noves dades i anècdotes curioses, confirma la gran tasca que va fer La Cua de Palla per normalitzar la nostra llengua literària i ofereix, així, algunes claus per a entendre l’èxit actual de la novel·la negra feta en català.

Valoració de BCNegra 2012

2012-02-18T22:57:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 17 de febrer de 2012]

La Cua de Palla: retrat en groc i negre a "Via llibre" de Ràdio Barcelona

2012-02-18T22:30:00.000+01:00

[Ràdio Barcelona, Punt de llibre, 18 de febrer de 2012]

Novel·la negra

2012-02-17T22:18:00.000+01:00

[Ràdio Barcelona, 17 de febrer de 2012]

Novel·la negra

Al programa d'aquest cap de setmana entrevistarem Jordi Canal i Àlex Martín, autors de "La cua de palla: retrat en groc i negre", un estudi sobre aquesta històrica col·lecció de novel·la negra en català.

Humphrey Bogart, de Francisco Caudet Yarza (Multieditors de Promociones)

2012-02-17T10:24:00.001+01:00

Francisco Caudet Yarza. Humphrey Bogart. [s.l.]: Multieditors de Promociones, 2011 (Personajes del Mundo; 17: 2º ciclo)

Rafael Alcalde rep el premi l’h Confidencial 2012 amb el thriller “La llamada de un extraño”

2012-02-15T23:30:00.000+01:00

[El Llobregat, 15 de febrer de 2012]

Manuel Ardines

L’escriptor barceloní Rafael Alcalde és el guanyador de la sisena edició del premi internacional de novel·la negra L’H Confidencial, amb la novel·la La llamada de un extraño, presentada amb el títol provisional ¿Te suena un tal López? El premi, promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i Roca Editorial, ha recaigut en una obra ambientada en l’Espanya actual.

El Jurat és presidit pel regidor delegat de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet, Jaume Graells, i està format per l’editora Blanca Rosa Roca; la cap de Biblioteques de L’Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, i dos lectors apassionats per la novel·la negra, Nancy López, del Club de Lectura de Novel·la Negra, i Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal i comissari de BCNegra.

El Jurat destaca en aquesta obra la reflexió que l’autor fa sobre la condició humana i la desaparició de la intimitat en una societat en què les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i de la seguretat, i l’agilitat d’un text absolutament dialogat que progressa fins abocar-nos en un thriller de conseqüències apocalíptiques.

El premi serà lliurat en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el proper 24 de març, que comptarà amb la presència de l’autor. En el mateix acte es farà la presentació de l’obra publicada dintre de la col·lecció Roca Criminal.

Nascut a Barcelona el 1961, Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economia. Actualment exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès i, fins al moment, ha publicat dues novel·les: B.T. (a la mierda), amb què guanyà el XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputació Provincial de Cuenca; i Diario anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010, que concedeix la Unviersitat de Múrcia.

En edicions anteriors, el Premi L’H Confidencial ha recaigut en l’aragonesa Cristina Fallaràs amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; l’argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l’alemany, l’italià i l’anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

Exposició "La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola", fins el 24 de febrer a la Bòbila

2012-02-15T12:48:00.001+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 13 de febrer de 2012]

La primavera del comisario Ricciardi, de Maurizio de Giovanni (Lumen)

2012-02-14T16:00:00.000+01:00

Maurizio de Giovanni. La primavera del comisario Ricciardi. Traducción de Celia Filipetto. Barcelona: Lumen, 2012. ISBN: 978-84-264-2027-5

Si pudiera decirlo, lo diría así:- "Me llamo Luigi Alfredo Ricciardi y veo a los muertos..."

Así se presentó a sus lectores el comisario Ricciardi en la primera entrega de la serie, y aquí lo tenemos de nuevo, ensimismado y algo melancólico, en abril de 1931, cuando el fascismo vive sus mejores momentos y en la ciudad de Nápoles el viento remueve el ánimo de los ciudadanos.

Como siempre, Ricciardi, que tiene el don de ver a los muertos y oír sus últimas palabras, camina sin sombrero por las callejuelas de la ciudad, esta vez intentando buscar al culpable de la muerte de Carmela Calise, una anciana que vive en un piso miserable y se gana el sustento como vidente. Un buen día alguien la encuentra muerta, desfigurada por una paliza que parece instigada por el odio, y la investigación empieza.

Quien ayuda al comisario en su trabajo es Maione, un policía devoto, que perdona las excentricidades de Ricciardi y que en esta segunda entrega vivirá en carne propia las penas del corazón y el dolor de la renuncia. Como siempre en las aventuras de nuestro comisario, el amor y el hambre son el origen de todo mal, y algo de ese amor encontraremos incluso en la mirada reservada del comisario, que por la noche espía por la ventana los quehaceres de una señorita de buena familia...

La vida oscura de Nápoles en los momentos álgidos del fascismo necesitaba a un napolitano con mucho talento que contara sus historias, y aquí está Maurizio de Giovanni, un hombre que conoce los secretos de su ciudad y de la buena escritura.

La Cua de Palla: Retrat en Groc i Negre, de Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà

2012-02-13T22:16:00.001+01:00

[Lecturas errantes, 13 de febrero de 2012]

En este país es inusual prestar atención y estudiar editoriales, colecciones e iniciativas culturales impresas que hayan conseguido marcar la vida intelectual y proporcionar unos hechos peculiares a una sociedad. La Cua de Palla: Retrat en Groc i Negre [La Cua de Palla: Retrato en Amarillo y Negro] es uno de esos raros estudios, y ciertamente merecía la pena realizarlo. Por muchos motivos. En el páramo del género policíaco peninsular que rodeaba su fundación, el hecho de que una editorial plantease la creación de una colección especializada era una osadía; más aún, una osadía doblemente arriesgada, ya que La Cua de Palla no se planteaba como una serie de novelas detectivescas de estilo Agatha Christie, tan inocentes y separadas de la realidad. Su corpus principal siempre fue la novela negra, con su carga social, sus dilemas morales y su firme arraigo en la realidad. La Cua de Palla tenía su inspiración más en la Série Noire de Gallimard o en el Séptimo Círculo de Borges y Bioy que en otra cosa. Realizar esto en un país en el que la censura era omnipresente en el medio escrito no podía caer en gracia a los estamentos oficiales y, en efecto, los tropiezos con los censores fueron constantes (lo cual dice algo al respecto del género). Que además fuera una colección en catalán sólo levantaba más suspicacias si cabe.

La personalidad de su fundador y primer director, Manuel de Pedrolo, tuvo mucho que ver. Lector y cultivador del género, figura imprescindible (si bien olvidado injustamente en los últimos tiempos) de las letras catalanas (policíacas o no), Pedrolo poseía el fondo de conocimiento necesario para realizar una selección de calidad; políglota en una época en que el saber idiomas extranjeros era raro, este hecho daba la posibilidad de elegir entre lo mejor que en esa época se publicaba. Escritor de alto nivel, el cuidado que se prestó a las traducciones y ediciones fue desusado. Concienciado social y políticamente, su selección no fue nunca inocua y vacía.
En Cataluña, además, tuvo una influencia mucho mayor. Contribuyó a la difusión de una lengua que era perseguida; ayudó a modernizarla, gracias a su utilización en un género no aislado y que era universal y moderno. Y muchos lectores que hubieran dudado en leer en catalán se decidieron a hacerlo ante la imposibilidad de leer esas novelas si no era en esa lengua.

Todo esto y más es minuciosamente estudiado por Jordi Canal (director de la primera, mayor y más consistente biblioteca pública dedicada al género, La Bòbila de Hospitalet de Llobregat) y Àlex Martín (que acaba de estrenarse como director de la prometedora colección crims.cat); tan minuciosamente que, de las 431 páginas de este estudio, 262 son de apéndices, bibliografía y tablas, por cierto, útiles.

Con el detalle añadido de que no se muerden la lengua. Cuando se estudia una colección que casi ha conseguido la categoría de mito es fácil caer en el elogio rendido e incondicional, perder la ecuanimidad. No es el caso. Canal y Martín realizan su papel de historiadores con claridad, buen análisis y documentación, y critican políticas editoriales y decisiones erróneas cuando deben hacerlo. En un país en el que parece haberse santificado la política (nunca mejor dicho) de no criticar jamás las decisiones culturales, tal vez en nombre de un mal entendido sentido de país, que se señale que la gestión de las últimas encarnaciones de la Cua de Palla fue un desastre, motivado casi por la antítesis de lo que fue en sus principios (desconocimiento del género, falta de respeto y promoción a la producción autóctona, pérdida de señas de identidad, reediciones puramente (o eso se pensaba) comerciales, falta de asunción de riesgos, etc.) es notable.

Único, podríamos decir. Casi tan única como fue esa colección.

Ed. Alrevés

Barcelona, 2011 [2011]

Prólogo de Xavier Coma

Portada i sinopsi

Collita de 2011: novel·la negra i policíaca

2012-02-13T09:57:00.001+01:00

collita 2011

Barcelona negra y literaria

2012-02-11T23:00:00.000+01:00

[El Periódico, 11 de febrero de 2012]

Como anunció Paco Camarasa, responsable de la organización de la Trobada de Novel·la Negra, "si es febrero y estamos en Barcelona, es BCNegra". La séptima edición del ya tradicional encuentro se cierra hoy con un éxito sin precedentes, no solo por la cantidad y la calidad de los actos programados (más de 20 actividades y casi unos 50 escritores), sino también por la respuesta del público y por la colaboración de entidades públicas y privadas que, alrededor de BCNegra, fomentan el debate, la lectura, el intercambio y la reflexión. Queda muy alejada en el tiempo la idea de la novela negra como un género menor. En estos momentos de crisis económica, la narración sobre el crimen es, más que nunca, un intento de aproximación a la realidad más cruda. El ejemplo más claro es el VII Premio Pepe Carvalho otorgado al griego Petros Márkaris, autor de una obra estrechamente ligada al colapso que sufre el país.

BCNegra ha sido un escaparate internacional diverso y atractivo sobre el mundo en negro (en negro y amarillo, en homenaje a la mítica colección La Cua de Palla). Desde exhibiciones de perros policía hasta debates sobre neurociencia, pasando por la evocación, a los 30 años de su nacimiento, de la revista Gimlet dirigida por el añorado Manuel Vázquez Montalbán. Debates, mesas redondas, exposiciones y propuestas teatrales han convertido a Barcelona, de nuevo, en la capital del crimen... literario.

BCNegra 2012: Entrevista a Jordi Canal a llibresperllegir

2012-02-10T16:20:00.000+01:00

[A l'ombra del crim, 10 de febrer de 2012]

Encara hi ha molts saberuts que consideren la novel·la negra una literatura "de segona" (Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila).

Frase de capçalera contra els prejudicis i el tradicional enfrontament entre "alta" literatura i "literatura menor". En Jordi Canal ha pronunciat la frase a l'entrevista que us enllaço aquí mateix i que li han fet a
llibres per llegir.cat. Us convido a llegir-la completa.

D'en Jordi Canal, que en sap un niu de literatura negra, ja us n'he parlat moltes vegades. És un pou de ciència i un home d'idees claríssimes.

I segur que, com Oscar Wilde, pensa que:

Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Això és tot.

(Oscar Wilde, dins el Prefaci a El retrat de Dorian Gray)

Entrevista Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila.

2012-02-10T13:59:00.004+01:00

[Llibre per Llegir, 10 de febrer de 2012]

Jordi Canal (Berga, 1955) és diplomat en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona. Des de 1999 dirigeix la Biblioteca de la Bòbila, a l’Hospitalet, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i policíac.

Creador del primer club de lectura de novel·la negra de l’Estat espanyol i responsable del fanzine L’H Confidencial, és també coordinador del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial i de diverses accions de difusió del gènere negre, com ara els clubs de lectura Guido Brunetti (Any del Llibre i la Lectura, 2005) i els clubs de lectura per a joves Flanagan (BCNegra, 2007) o l'exposició "Detectius" per les xarxa de biblioteques de la província de Barcelona.

Font: Hospitalet escriu.

Entrevista Jordi Canal:

Llxll: Què és per a vostè la novel·la negra?

J.C.: La novel·la negra es un moviment literari nord-americà que es va donar dels anys vint fins a finals dels cinquanta i que ha influit molt la novel·la criminal d'arreu del món des dels anys setanta del segle passat

Llxll: Creu que la novel·la negra és un gènere infravalorat?

J.C.:Tot i que havia estat un gènere infravalorat, el gènere negre torna a estar de moda, el llegeix gent de tota mena i arriba a les llistes dels més venuts. No està infravalorat, però encara hi ha molts saberuts que la consideren una literatura "de segona".

Llxll: La majoria de protagonistes de novel·la negra comme il faut per què tenen aquest aire d’spleen?

J.C.: La novel·la negra acostuma a ser una novel·la socialment pessimista i el seu protagonista es veu embolicat en un crim. Tot això li dóna aquest aire...

Llxll: Parli’ns de la seva obra. Què té publicat? Està treballant en algun llibre?

J.C.: A mi m'interessa l'assaig, la reflexió entorn el gènere. Fins ara he publicat alguns articles sobre novel·la negra a la premsa, el catàleg d'una exposició sobre detectius i l'assaig La Cua de Palla: retrat en groc i negre amb l'Àlex Martín Escribà. Estic treballant en un llibre sobre terminologia del gènere negre i policíac.

Llxll: Què cal per editar avui a l’Estat espanyol?

J.C.: Un miracle? No ho sé. Continuament veus novel·les il·legibles que tothom llegeix i grans novel·les que no s'arriben a publicar mai i que si finalment ho fan... passen desapercebudes. Però vaja, el món editorial només és un reflexe del món en el que vivim.

Llxll: Com treballa? És a dir, té alguna metodologia, mania...

J.C.: Bàsicament treballo amb intermitències. Intento llegir tant com puc, i sóc maniàtic de la feina ben feta.

Llxll: Aquesta pregunta la fem sempre que tenim l’oportunitat... Per què escriu un escriptor?

J.C.: En el meu cas, escric per aprendre. En l'assaig vas aprenent mentre llegeixes, et questiones tòpics que t'han arribat, cerques altres visions, altres interpretacions...

Llxll: Recomani'ns alguns dels que per a vostè són els millors escriptors de novel·la negra de la història.

J.C.: M'agraden els clàssics: Dashiell Hammett, William Burnett, Raymond Chandler, David Goodis, Jim Thompson. També alguns actuals com James Ellroy, Jerome Charyn,

Llxll: Independentment del gènere negre, ens podria recomanar un parell de llibres que per a vostè són imprescindibles per a un bon lector?

J.C.: Triar un parell de llibres és difícil, però -i pot semblar una pretensió- m'ho vaig passar molt bé amb Ulisses, de James Joyce. També recordo amb molt bona sensació El Quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell.

Petros Màrkaris, Premi Pepe Carvalho 2012

2012-02-10T11:38:00.001+01:00

[youtube, 10 de febrer de 2012]

La llamada de un extraño, de Rafael Alcalde, Premio L'H Confidencial 2012

2012-02-10T11:06:00.001+01:00

[Roca Editorial, 10 de febrero de 2012]

Próximamente:

La llamada de un extraño te puede sorprender. Si este extraño parece conocerte mejor que tú a ti mismo, te puede llegar a inquietar. Si el extraño te llama a ti y a los tuyos, te puede desconcertar. Si no puedes evitar sus llamadas, te desesperarás. Si ese extraño está dispuesto a recompensarte, te puedes aficionar. Si decide castigarte, será demasiado tarde para rectificar, si es que alguna vez pudiste rectificar. Reza para que no te llame López.

Una novela negra con un malo cortés y misántropo, y unos buenos corrientes y atrapados. Una novela negra formalmente atrevida: dialogada; literalmente dialogada. Ni una descripción, ni una acotación, ni un narrador. Los protagonistas, todos los protagonistas, están desamparados.

Reza para que no te llame López.

Frank Caudett a "El Mirador" de Ràdio L'H

2012-02-10T10:37:00.001+01:00

[Ràdio L'H, El Mirador, 8 de febrer de 2012]

Petros Màrkaris, Premi Pepe Carvalho 2012

2012-02-10T10:12:00.002+01:00

Projecció de El cartero siempre llama dos veces a la Bòbila

2012-02-09T23:30:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet (vespre), 9 de febrer de 2012]

BCNegra 2012: Crims en la bona societat. Els rics també maten.

2012-02-09T15:28:00.000+01:00

[A l'ombra del crim, 9 de febrer de 2012]

Una de les taules rodones de la BCNegra d’ahir dia 8 (que no l’única, ja que la setmana negra està essent d’allò més efervescent) fou la recollida sota l’epígraf Crims en la bona societat. Els rics també maten.

Moderades per l’escriptor canari José Luis Correa, les participants eren tres dones d’alçada: Teresa Solana (ben coneguda pels negrots fidels), Maruja Torres i l’autora argentina Claudia Piñeiro.

Com que no em cauen els anells a l’hora de reconèixer la basta extensió de la meva ignorància, he de dir que no coneixia Claudia Piñeiro. Tanmateix, Jordi Canal de la Bòbila i la mateixa Teresa Solana me l’han recomanada vivament i, després de sentir-la ahir (amb el seu posat i to inconfusiblement argentins), també ha despertat el meu interès. Per tant, crec que entraré en la seva obra (si trobo temps, el dia s’hauria d’estirar com un xiclet) i, després, ja us n’informaré.

La xerrada d’ahir, davant d’una sala a vessar d’afeccionats al gènere, fou interessant, distesa, intel·ligent i divertida. Hom partia de la idea que sovint s’associa el crim amb els baixos fons, amb els barris marginals, amb la gent sense recursos o de mal viure. La finalitat, doncs, era debatre sobre els crims dels rics tot considerant que les novel·les de les tres autores se situen bàsicament en els ambients benestants, en els cercles de les classes elevades. No crec que sigui exactament així en l’obra de Solana, com ella mateixa va puntualitzar, però, en qualsevol cas, sí que és cert que un dels seus personatges, Borja Martínez, pretén accedir a aquest món. I, per tant, és un àmbit que ens anem trobant al llarg de la narració (només cal recordar el personatge de la “ricatxona” Mariona Cassany).

Maruja Torres, que es va definir com una diletant dins del gènere perquè tot just ha publicat un únic llibre (Fácil de matar,ressenya aquí), va iniciar la xerrada recollint aquesta seva experiència. Diu que s’ho passa molt bé conreant aquest tipus de novel·la, que els escriptors del “gremi negre” són bona gent, divertits i creatius (en dono fe perquè en conec uns quants) i que pensa continuar per aquest camí. Aquesta va ser la sorpresa de la vetllada (si més no per a mi). Sembla que aviat traurà una segona entrega de les peripècies de la seva heroïna, Diana Dial. A mi em va sobtar, tot i que era senzill de preveure, perquè m’havia semblat que Fácil de matar responia més aviat a una necessitat d’autoparòdia puntual i catàrtica, útil per conjurar vés a saber quins fantasmes. Però es veu que no. Que n’hi haurà més.

Les tres escriptores van coincidir que, evidentment, els rics també maten. Tanmateix, el debat va revelar clarament una diferència geogràfica-política-ideològica. Per a Piñeiro, la situació a l’Argentina encara entranya una violència molt relacionada amb la proximitat de la dictadura. Considera que hi ha moltes víctimes dels rics, sobretot dones, però que els crims poden quedar impunes fàcilment perquè la gent amb diners i poder sap com amagar-los. Els rics coneixen els mecanismes per no tacar-se les mans, per encarregar un assassinat, per fer-lo passar per un accident domèstic. Fins i tot per resoldre’l en el seu món hermètic i tancat com si fos un assumpte intern que no hagués de transcendir. Piñeiro es va referir a la hipocresia, als nous rics, a la l’obscenitat de les diferències de classe. A una societat on un sector, deprimit i sense gaires esperances de millorar de vida, es troba en mans d’un altre que no té escrúpols.

És aquest sector sense escrúpols el que Solana va esmentar preferentment. La seva visió és diferent a la de Piñeiro perquè la situació política catalana (i la de l’Estat) sembla que difereix–malgrat tot– de la situació argentina. Solana opina que els rics no assassinen tant perquè tenen altres mecanismes per canalitzar la violència. L’explotació, el robatori, l’extorsió, la corrupció, el tràfic. Les víctimes d’aquests delinqüents de classe alta se situarien doncs a un altre nivell de les descrites per Piñeiro (evidentment, Solana amb aquesta idea no va voler dir que els rics no poguessin matar la seva dona un dia), però creu que els delictes van fonamentalment per un altre camí.

La taula va estar molt animada. Va sorgir el tema de l’humor a les novel·les, de la ironia, del sarcasme. Les autores coincideixen en el fet que l’ús de l’humor permet expressar certes coses que, d’una altra manera, esdevindrien més complicades. Maruja Torres va defensar vivament la comicitat i la paròdia com a recurs literari. És sa fer burla d’un mateix i, a més, sembla consubstancial a la seva persona. Textualment digué: “no puc escriure d’una altra manera, em surt així”.

Per a Piñeiro, l’humor és una estratègia defensiva. L’ajuda a l’hora de descriure les parts més fosques de la realitat: “Los escritores vemos demasiado, estamos siempre entre la mugre. El humor me salva”. Considera l’humor un bon recurs literari per arribar al lector. Va emprar una citació de Pirandello. Segons Pirandello, un acudit era una petita broma que feia riure en un moment concret, però que tothom oblidava després. L’humorisme, per contra, era quelcom que et feia riure però que, al cap d’una estona, et conduïa a la reflexió.

Teresa Solana també se serveix de l’humor per expressar certes qüestions amb més acidesa i amb més penetració. La mirada del seu personatge narrador, Eduard Martínez, es converteix en la mirada d’un antropòleg que, en enfrontar-se a l’observació de la realitat, no té altre remei que descriure-la amb sorpresa. A partir d’aquesta sorpresa, la crítica punyent i la reflexió moral estan servides.

Em va semblar extremadament interessant que sorgís el tema recurrent –però absolutament vigent– de l’enfrontament entre justícia i llei. L’ètica, la moralitat, l’autenticitat de la justícia, el càstig de la llei... On queda tot plegat? Com es pot gestionar en una societat tan imperfecta? Piñeiro va tornar a palesar la situació argentina. La policia d’allà manté encara massa vinculacions amb la violència de la dictadura. És un cos corrupte, repressiu i prepotent. Ningú no hi confia. La posició de Piñeiro, per tant, s’allunya del braç armat de la llei. Davant de la immoralitat generalitzada, va afirmar: “si no se puede hacer justícia, al menos que se sepa la verdad”. Aquesta és la intenció de les seves novel·les. Que se sepa la verdad. No pas entregar el culpable a una policia que no genera cap confiança i que, per descomptat, no és el símbol de cap tipus de legalitat real.

Com no podia ser d’una altra manera, Correa va treure el tema del masclisme que, per convenció, el gènere negre sol contenir. Detectius mascles típics, etc. Buf. Se’l van cruspir, perquè les tres autores fan novel·les allunyades d’aquesta convenció i perquè, com Solana va apuntar molt encertadament, a hores d’ara el gènere ha experimentat molts canvis. Ha esdevingut un calaix de sastre obert i receptiu on hi podem trobar obres absolutament allunyades d’aquest tòpic procedent del segle passat. Tot és qüestió de versemblança. Les obres han de ser creïbles. Si això és així, tot anirà bé.

Com veieu, una tarda intensa. La BCNegra dóna per molt. I que ningú no es pensi, amb prejudicis indesitjables, que les converses no poden ser d’una bona alçada literària.

Continuarà, negrots...

¿Cómo nace una colección?

2012-02-09T15:09:00.002+01:00

[gregorieditor, 9 de febrero de 2012]

Deben existir múltiples razones por las que los editores creamos colecciones. Yo voy a intentar sintetizar por qué en Alrevés hemos creado la colección de novela negra en catalán crims.cat.

Hace ahora casi dos años conocimos a Àlex Martín gracias a Jordi Canal, el director de la Biblioteca la Bòbila. En aquella época, Álex estaba trabajando con Sebastià Bennasar en una antologia de relatos negros escritos en catalán, aunque por aquel entonces aún no tenían editor.

Nos presentó el proyecto y tras leer los 17 relatos no dudamos ni un momento en que la antología debía publicarse. Todos los relatos cumplían con los estándares de Alrevés, y algunos son sencillamente una maravilla. La edición de Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català fue sin saberlo nosotros, el primer paso para la creación de la colección crims.

La antología, por muchos factores que no vienen al caso, tuvo muy buenas críticas, pero una repercusión entre los lectores muy reducida. Lo dicho, no vamos a entrar en el por qué.

Pero nuestra aventura con Àlex Martín y con Jordi Canal continuó al decidir la editorial que editaríamos su ensayo/estudio sobre La cua de palla, sin lugar a dudas la mejor colección de novela negra nunca publicada en España. Fue entonces, cuando La cua de palla, retrat en groc i negre empezaba a tomar forma (hará ahora un año), que nos dimos cuenta de que quizás era el momento de crear una nueva colección que -salvando las distancias- pudiera retomar el gran trabajo que llevaron a cabo Manuel de Pedrolo y Xavier Coma como directores de La cua de palla.

Ilusión no nos faltaba. Repentinamente vimos que existía un nicho que por alguna razón los editores catalanes no estaban explotando, o si más no lo hacían poco. Y es que curiosamente en el momento de mayor auge de la novela negra a nivel mundial, el catalán sólo contaba con La Negra, una colección que en su momento tuvo cierta repercusión pero que recientemente divaga en sus contenidos y objetivos.

¿Por qué no había una colección de novela negra en catalán que defendiera los autores de este género en este idioma? Esa fue la gran pregunta.

El dilema: ¿Cómo responder a esta incógnita?

La respuesta fue más sencilla de encontrar de lo que pensábamos. Durante dos meses empezamos a sondear los autores del género, la gente involucrada con novela negra y sobre todo, los libreros. La respuesta fue prácticamente unánime. No sólo era una buena idea, sino que hacía falta una colección de este género en catalán y que sobre todo defendiera a los autores de aquí.

Sin darnos cuenta habíamos empezado crims.cat. Con la decisión tomada decidimos que el artífice del proyecto, Àlex Martín, debería liderar el proyecto como director.

El resto es historia, ya que finalmente crims.cat con sus dos primeros números ya está en las librerías y de momento me gustaría pensar y decir que fue un gran acierto.

Blog de gastronomia Negra i criminal, al 'Tot És Comèdia'

2012-02-09T14:31:00.001+01:00

[Ràdio Barcelona, Tot és comèdia, 5 de febrer de 2012]

Novetats de novel·la negra en català

2012-02-09T13:33:00.000+01:00

[La Biblioteca. Institut Damià Campeny, 9 de febrer de 2012]

Segons el web Crims.cat, dedicat a la novel·la negra en català, les novetats més llegides d’aquest gènere són les següents.

1. Una matinada inquietant. Mari Jungstedt

L’apassionant sèrie de Mari Jungstedt del comissari Anders Knutas i el seu company Johan Berg torna més captivadora que mai amb la seva cinquena entrega, situada a la idíl·lica illa de Gotland.

L’assassinat d’un corredor a la platja de Faro sembla una oportunitat magnífica per a Karin Jacobsson, la substituta d’Anders Knutas, per resoldre un cas senzill i demostrar la seva capacitat mentre el seu cap fa vacances. Però quan es descobreix un nou mort, assassinat brutalment de la mateixa manera, les investigacions de la Karin apunten cap a una conclusió esgarrifosa.

2. La mar no sempre tapa. Sebastià Bennasar

Una professora de la Universitat de les Illes Balears, assassinada, apareix surant a la platja des Dolç de Mallorca

. Així comença la novel·la La mar no sempre tapa (Ed. Moll) de Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976). Una història protagonitzada pel periodista Andreu Julià, que ja és la tercera novel·la de Bennasar que protagonitza. Ara, en aquest cas el tinent Pou, de la guàrdia civil, l’ajuda a investigar el crim.

La mar no sempre tapa és una novel·la negra amb tots els ingredients que l’autor, especialista en el gènere, considera imprescindibles: molta crítica social, detectius amants de menjar i beuré bé…, un aspecte, aquest últim; que reflecteix un cert hedonisme (aquí mengem amb gust i no com a les novel·les de Stieg Larsson). Tota la història passa a Mallorca i a l’hivern.

3. Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l’escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d’Hinojosa qualsevol cosa és possible.

4. La cua de palla: retrat en groc i negre. Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín i Escribà

Parlar de La Cua de Palla és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta «cua». A les vostres mans teniu un llibre que pretén -sense pistola en mà- convertir-se en un assaig de referència del que ha estat la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya. Bona part d’aquests raonaments ens han dut a compilar, analitzar, explicar i il·lustrar la gran repercussió que La Cua de Palla ha tingut i encara té en el nostre imaginari col·lectiu.

Vista la seva transcendència i importància calia fer-ne una anàlisi completa que englobés tota la seva trajectòria.

- La història i anàlisi de totes les etapes de La Cua de Palla.

- Una obra de consulta sobre la col.lecció i les seves adaptacions cinematogràfiques.

- Una història del gènere negre i policíac des dels anys seixanta a Catalunya i Espanya dels anys seixanta a Catalunya i Espanya.

-32 pàgines il·lustrades amb les cobertes de La Cua de Palla

5. L’exèrcit furiós. Fred Vargas

Lluny de París, el comissari Adamsberg s’enfronta a un misteri infranquejable. La peça que faria que tot encaixés s’amaga a l’escletxa que separa els vius dels morts…

Ordebec, Normandia. En ple segle XXI, una antiga llegenda té atemorit el poble: una horda d’homes i animals, morts i mig descompostos i comandats perHellequin, passa de nit pel camí de bonneval. La seva aparició sempre és preludi de fets horripilants, morts que responen a un peculiar sentit de la justícia. I això ha estat així des de l’edat mitjana.

Ara, la jove Lina assegura que ha vist passar l’exèrcit furiós, i profetitza que quatre habitants d’Ordebec han estat posseïts i moriran properament.

Però només revelar el nom de tres dels condemnats, que efectivament van morint l’un rere l’altre… Qui serà el quart?

6. Negra i mallorquina. Alejandro Casadesús Bordoy

La novel·la policíaca gaudeix actualment d’un èxit editorial notable i amb un bon grapat d’autors internacionals ben coneguts pel públic lector. I a casa nostra? Tenim escriptors de novel·la policíaca? Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d’autors mallorquins, de naixement o d’adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària el gènere policíac en llengua catalana. L’estudi de les seves obres permet, no només analitzar el seu llegat literari, sinó també comprendre millor la realitat social i política mallorquina de les darreres dècades. Es tracta, per tant, d’un llibre que pretén apropar el lector a tota una sèrie d’obres i temàtiques que, certament, són d’interès tant per a tots els mallorquins interessats en la novel·la policíaca com per a aquells que coneguin de primera mà la realitat insular. L’estudi es completa amb un apèndix amb entrevistes a quasi tots els autors analitzats, un testimoni valuós que complementa i enriqueix el treball d’anàlisi.

Com afirma al pròleg el professor de la Universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, “Sota el títol Negra i mallorquina, Alejandro Casadesús –professor de la Universitat de les Illes Balears i allò que en diríem tot un expert en la matèria– ens ofereix una mirada diacrònica del que ha estat la novel·la negra arrelada a l’illa de Mallorca en llengua catalana, des de la dècada dels vuitanta fins als nostres dies.”

7. L’hora Zen. Teresa Solana

Novel·la negra, comèdia i novel·la de costums, a L’hora zen, Teresa Solana s’endinsa en el món de les anomenades teràpies alternatives amb el seu humor i estil àcid. Una novel·la divertida i trepidant que, una vegada més, sorprendrà els lectors.

Els germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx d’opereta una clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel·la sobre la moda de les teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps inesperat els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d’espionatge internacional que estarà a punt de costar-los la vida.

Al mateix temps que l’encàrrec de l’escriptora els obliga a freqüentar un exclusiu centre de meditació anomenat L’Hora Zen i a investigar l’enrevessat assassinat d’un metge homeòpata, Borja i Eduard se les hauran de veure amb la CIA, amb un comissari dels Mossos d’Esquadra que els té clissats i amb la seva mateixa incompetència. I, a tot això, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer d’intermediari en una operació de tràfic d’antiguitats…

8. 501 crims. Sebastià Bennasar

Els nostres crims formen part de la nostra cultura i ens defineixen com a país. Aquest llibre n’és la prova més evident:

des de l’any 415 fins avui dia, presentem els 501 delictes dels Països Catalans que has de conèixer abans de morir: assassinats passionals, extorsions, segrestos, actes de picaresca, crims de motivació ideològica, desaparicions…

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de Serrallonga a l’assassí del Putxet, de la vampira del carrer Ponent al cas de les noies d’Alcàsser, del violador de l’Eixample al crim de cala Gració: els 501 crims imprescindibles de la nostra història.

“Malgrat que aquí el crim ha estat variat i abundós des de sempre, ha existit discreció a l’hora de parlar-ne. Però els nostres crims també són la nostra història. No ens en podem negar el coneixement” del pròleg de Jordi Mata.

9. Crims.cat: collita de narradors del gènere negre català. Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel•la negra en català travessa un excel•lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català.

Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

10. La triple vida de Michele Sparacino. Andrea Camilleri.

L’atzar té el caprici de fer nàixer Michele Sparacino al voltant de la mitjanit, un fet que resultaria intranscendent si no fóra perquè hi ha qui afirma que el rellotge del poble s’avança deu minuts. Aleshores… en quin dia ha nascut realment? El problema es fa més i més gran quan apareix en escena un altre Michele Sparacino, un agitador de masses que aconsegueix que els treballadors de les mines es revolten contra els amos per no pagar-los aquests deu minuts de més que han fet cada dia.

Aquest segon Sparacino, però, no existeix realment. És el resultat de la fantasia de Liborio

Sparuto, un periodista mandrós i mentider que s’inventa aquesta figura esmunyedissa fora de la llei per explicar la revolta. El Michele Sparacino de carn i ossos pagarà tota la vida per les mentides de Sparuto. Potser encara tindrà una tercera vida per a reparar aquestes equivocacions, però ni tan sols així deixarà de ser un home qualsevol marcat per un destí immerescut.

"El lector és el consumidor més maltractat"

2012-02-08T23:35:00.000+01:00

[Nova Ciutat Vella, 8 de febrer de 2012]

Especialistes del món del llibre analitzen a la Facultat de Comunicació Blanquerna l'actualitat de les col·leccions de novel·la negra

Kiko Benítez

"La novel·la negra catalana ha de tenir un segell que la representi". Aquesta pot ser una forma d'entendre la utilitat de les col·leccions literàries, però no pas l'única. Professionals del món del llibre van explicar ahir dimarts a la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL què comporta que una obra formi part d'un vaixell insignia que la representi.

El moderador de l'acte, l'escriptor Rafael Vallbona, va establir una referència històrica per tractar el tema, La cua de palla. És la primera col·lecció de novel·la policíaca publicada en català en tota la història. Al llarg dels anys va tancar diverses vegades per reaparèixer amb noms diferents. El llicenciat en biblioteconomia i documentació (sic), Jordi Canal, va lamentar la poca estabilitat de les entitats d'aquest tipus: "Hi va haver un boom de noves col·leccions després de la mort de Franco, però als 90 moltes van desaparèixer". Incrèdul, va recordar que llavors es va dir que "ja no eren desig dels lectors. Més tard, amb la recuperació de la novel·la negra, en van néixer de noves, per sort", va afegir.

Malgrat tot, avui hi ha col·leccions curioses com crims.cat, de l'editorial Alrevés, que defensa el gènere com un col·lectiu. "No tenim en compte quina editorial treballa amb un autor o un altre". Són paraules del capità de la publicació, Àlex Martín Escribà: "Volem fomentar la unió en el gènere. Al nostre web parlem de tota la novel·la negra en català, no només dels nostres títols. Aquesta és una forma de fer que el lector conegui publicacions de totes les editorials, ja siguin més grans o més petites", va assegurar.

Una de les claus del gènere és que ofereixi una visió de la realitat diferent a la què puguin oferir altres formes d'escriure o altres mitjans. De fet, és com una fotografia en blanc i negre única", van concloure unànimement els contertulians

El bibliotecari Canal va aplaudir les iniciatives esmentades en aquesta jornada de la BCNegra, com el cas explicat de crims.cat, però tot i això va deixar anar un pensament en busca de resposta, vagament per provocar. "Segurament el lector és el consumidor més maltractat perquè consumeix en solitari". Com a desig per canviar la situació va proposar "més comunicació entre tots els participants de la cadena del llibre: de l'editor fins al llibreter, dels bibliotecaris als periodistes culturals. En això les tecnologies tenen un paper important", va sentenciar. Més llenya al foc. Fins i tot el director Martín Escribà va lamentar les poques habilitats en el camp de la informàtica, però no va amagar que el càrrec li permet "estar en contacte constant" amb molts autors. A més, va bromejar: "Puc llegir novel·les abans que els altres o m'assabento de coses abans que els lectors".

Més temes sobre la taula de Vallbona. I aquesta moda actual de la novel·la negra catalana, què? Parla Canal. "Gràcies a la gent, la tendència actual assenyala el gènere". Parla el doctor en Història i també escriptor Agustí Vehí. "No. La novel·la negra en català sempre ha interessat, malgrat estar o no de moda", va advertir. El bibliotecari, però, retoma: "L'intercanvi d'idees és bàsic per aconseguir que aquesta tendència sigui normalitat, hi ha d'haver lectors suficients", per a la qual cosa recomana "publicar qualitat, no quantitat". La conferència Les col·leccions necessàries d'ahir dimarts va concloure amb una altra afirmació del doctor. Aquesta vagada, unànime. "Una de les claus del gènere és que ofereixi una visió de la realitat diferent a la què puguin oferir altres formes d'escriure o altres mitjans. De fet, és com una fotografia en blanc i negre única". Aplaudiments.

BCNegra 2012: Les col·leccions necessàries, de "La Cua de Palla" a "Crims.cat"

2012-02-08T23:30:00.000+01:00

[A l'ombra del crim, 8 de febrer de 2012]

Anem a una altra crònica de la BCNegra. Ahir dia 7, a les 12 del migdia, va tenir lloc a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna – URL, la taula rodona Les col·leccions necessàries: De “La Cua de Palla” a “Crims.cat”.

Hi van participar Jordi Canal, director de la Biblioteca especialitzada La Bòbila de l’Hospitalet; Àlex Martín Escribà, director de la nova col·lecció de novel·la negra en català “Crims.cat” i l’escriptor Agustí Vehí, del qual n’he parlat a bastament en aquest bloc. El moderador fou el periodista i escriptor Rafael Vallbona, que també és professor d’aquesta Universitat.

Per situar el debat, em sembla oportú reproduir la sinopsi que, sobre el tema a tractar, s’ha publicat en el programa de la BCNegra: El debat sobre el poder de les col·leccions segueix obert. Per a alguns, limiten i encasellen les propostes que s’hi poden presentar; per a d’altres, són necessàries perquè creen estil i orienten els lectors a l’hora de trobar allò que els agrada. Una novel·la dins el marc d’una col·lecció és alguna cosa més que una sola novel·la?

Rafael Vallbona va introduir la qüestió d’una manera clara i eficaç. En primer lloc –la qual cosa em va complaure molt– va celebrar que en el si de la Universitat comencin a tenir lloc aquest tipus de trobades. I jo afegeixo: ja era hora que el nostre món acadèmic (del qual en formo part, com sabeu) es posi les piles en aquest sentit i es desprengui dels prejudicis envers el gènere criminal.

Vallbona va plantejar interessants preguntes: una col·lecció s’esdevé un gueto literari? Encasella les obres? O, per contra, pot actuar com un vaixell insígnia i un sedàs a la recerca de l’excel·lència?

A partir d’aquí, els tres participants, veus autoritzadíssimes en la matèria, van donar la seva visió. Per a Jordi Canal, que porta molts anys dedicat a l’estudi i a la divulgació del gènere i que, com a director d’una biblioteca, es passa la vida entre llibres, sense les col·leccions no hauríem descobert en català la majoria d’autors internacionals de novel·la negra. Evidentment, feia referència a la històrica “Cua de Palla”, que posteriorment va rebrotar amb les “Seleccions de la Cua de Palla”, i a “La Negra”, dirigida per Jaume Fuster.

Tirar endavant una col·lecció és dur a terme una tria acurada per donar a conèixer els diferents ventalls d’un gènere, la qual cosa representa evidentment una garantia de qualitat. Canal, des del punt de vista pràctic (que jo com a consumidora compulsiva comparteixo), considera important que els exemplars d’una col·lecció vagin escrupolosament numerats. Això ajuda el lector a saber què té i què li falta i representa un compromís de l’editorial amb els seus seguidors. Si una editorial treu una col·lecció i numera els exemplars, d’alguna manera està enviant el missatge que hi haurà una continuïtat, que es compromet a no fallar. Aquest missatge, sens dubte, contribueix a crear vinculacions, fidelitats i expectatives en el receptor.

Agustí Vehí, carismàtic i intel·ligent, va defensar també les col·leccions, incidint en el fet que una col·lecció afavoreix la recerca per part del lector. El lector d’un gènere pot confiar en una col·lecció ben feta per trobar allò que sap que li agradarà, allò que li interessa. Va dir, molt encertadament, que una col·lecció, a la llarga, no deixa de convertir-se en una antologia d’obres d’un gènere concret i que, per tant, acaba atorgant una visió del món. D’altra banda, considera que les col·leccions (cosa molt interessant i necessària en el cas del català) ajuden a estabilitzar i normalitzar la llengua.

Per tot plegat resulta tan important la figura del director, que dóna la cara i se situa en el paper d’intermediari entre el lector i l’editorial. El director té el compromís de la tria i aquesta és una seriosa responsabilitat. Si fa bé la seva tasca, pot enlairar no només unes obres o uns autors concrets, sinó també tot un gènere. Precisament com a director de Crims.cat, Àlex Martín Escribà va llençar una crida en favor de l’existència de les col·leccions, que han de pal·liar el problema de la dispersió editorial i la dificultat de buscar i trobar els llibres. Es fa una pregunta simple: si arreu les col·leccions funcionen, per què aquí no ha de ser igual?

“Crims.cat”, que neix amb la voluntat de reeixir en l’empresa, va aparèixer arran de l’èxit de l’antologia de contes en català que duia el mateix títol (ressenya aquí) i per la il·lusió de Martín Escribà d’encetar un projecte on pogués emular i reprendre la tasca de Pedrolo amb “La Cua de Palla” i de Fuster amb “La Negra”. L’editorial Alrevés s’ha posat mans a la feina i estic segura que anirà molt bé. No podem oblidar que una col·lecció també compleix una missió de cohesió (les sèries amb els mateixos personatges són una constant del gènere i, per tant, molt adequades per a una col·lecció on el públic sap que hi trobarà totes les entregues ben ordenades).

La intervenció de Martín Escribà fou apassionada i engrescadora i, d’alguna manera, recupera allò que jo ja apuntava en el meu article sobre Barcelona com a escenari criminal (llegir aquí). Em refereixo a la idea que no té gaire sentit la dicotomia entre autors, entre editorials, ni tan sols entre llengües, etc. Hem de viure l’afecció al gènere, si volem que la novel·la negra tiri endavant i estigui ben considerada des de tots els estaments socials, com un univers col·lectiu. La unitat és fonamental, per això la pàgina web de Crims.cat (aquí) recull informació dels autors i de les novel·les sense discriminar ni tenir en compte on es publiquen.

Jordi Canal també va destacar la importància de les noves tecnologies en els processos de divulgació i d’informació, així com d’interacció entre tots els implicats en el procés (des de l’escriptor al receptor últim). La proximitat dels autors al públic, la possibilitat d’accedir-hi directament, és una novetat que no té preu i que anys enrere resultava gairebé impossible.

El debat subsegüent va tornar a ser molt interessant. Hom va arribar a la mateixa conclusió que el dia anterior a la taula rodona sobre Collita en català (llegir aquí). La lectura en la nostra llengua s’ha de potenciar com sigui. Tanmateix, es va encetar una altra conversa, que va iniciar Teresa Solana, sobre els registres lingüístics i el català a emprar; el català que més convé aplicar al gènere i que les col·leccions han d’adoptar. Em permetreu que, com que aquest és un tema prou llarg i prou punyent, en faci una reflexió tranquil·la i acurada més endavant.

Fins aviat negrots. I no patiu, que la BCNegra encara ha de donar molt de si.

Entrevista al director de la Biblioteca la Bòbila

2012-02-07T20:20:00.001+01:00

[Radio Universidad. Babel de lenguas, 6 de febrero 2012]

La Facultat acull avui i dijous dues taules rodones en el marc del BCNegra

2012-02-07T17:33:00.002+01:00

[Blanquerna Comunicació, 7 de febrer de 2012]

La Facultat de Comunicació Blanquerna acull avui dimarts i dijous dues taules rodones del "BCNegra 2012. Trobada de novel·la negra de Barcelona", que se celebra a Barcelona del 2 a l'11 de febrer. Concretament, la primera taula rosona s'ha celebrar avui dimarts 7 de febrer, a les 12.00 hores, amb el títol "Les col·leccions necessàries. De la cua de palla a Crims.cat". La segona taula rodona se celebrarà dijous 9 de febrer, a les 12.00 hores, amb el títol "Disseny gràfic contemporani a Catalunya: l'obra de Jordi Fornas". Més informació d'aquest certamen en aquest enllaç

Les col·leccions necessàries: De "La Cua de Palla" a "crims.cat"

2012-02-07T09:00:00.000+01:00

Les col·leccions necessàries

2012-02-07T00:30:00.002+01:00

crims.cat

2012-02-07T00:30:00.000+01:00

Barcelona vive su semana más negra

2012-02-05T03:13:00.002+01:00

[ABC, 5 de febrero de 2012]

Perry, Márkaris y Arnott capitanean la nueva edición del festival del crimen literario de la Ciudad Condal

David Morán

Nada mejor que la semana más gélida e inclemente del año para acabar de ambientar la que, desde hace ya unos cuantos años, era la semana más negra y criminal del año. Porque eso y no otra cosa es BCNegra, una gran convención del crimen literario que sume a la capital catalana en una negrura solo comparable a la muerte del sol.

Otra cosa son los matices, del gris pálido al negro azabache pasando por inevitable rojo, que quieran imprimir autores como Anne Perry, Petros Márkaris, Jake Arnott, Jeffrey Deaver, Inger Wolf o Carlos Zanón, ilustres embajadores en esta suerte de ONU negrocriminal que hasta el próximo fin de semana leerá de arriba abajo y de izquierda a derecha los cómo y porqué del thriller contemporáneo.

En realidad, BCNegra ya echó a andar la semana pasada con la inauguración de una exposición dedicada a la revista «Gimlet», dirigida por Manuel Vázquez Montalbán, y una mesa redonda sobre Barcelona y su condición de capital del crimen literario, pero será a partir de hoy cuando el programa comience a deslizarse pendiente abajo hacia los bajos fondos gobernados por las mafias rusas y los gángsters londinenses. De lo primero darán buena cuenta el comisario de los Mossos d'Esquadra, Josep Trapero, el fiscal José Grinda y los periodistas de ABC Cruz Morcillo y Pablo Muñoz, mientras que lo segundo quedará en manos de Jake Arnott, intrépido explorador de la cara menos amable de Londres que, tras la caída del programa del fiero David Peace, se las verá con el escritor Andreu Martin y con el reciente ganador del Biblioteca Breve, Javier Calvo.

Autores nórdicos

El furor por los autores nórdicos, culto creciente antes incluso de que Stieg Larsson se convirtiese en el autor más paseado por los metros de ciudades y capitales, se materializará este año en el desembarco de los suecos Roslund & Hellström, atípica pareja literaria formada por un periodista y un ex recluso y autores de un bombazo llamado «Tres segundos», así como en ramificaciones danesas —Jussi Alder-Olsen e Inger Wolf— y noruegas —Gunnar Staalesen—.

Fríos como el metal son también los asesinos en serie a los que tratarán de analizar Jeffery Deaver, creador del detective tetraplégico Lincoln Rhyme; y Karin Slaughter, discípula aventajada del thriller forense patentado por Patricia Cornwell, mientras que en el extremo opuesto se sitúan Maurizio di Giovanni y Marco Malvaldi, italianos de sangre caliente llamados a recoger la herencia de Andrea Camilleri y cubrir la baja del inspector Montalbano.

Otro clásico de la novela negra, el griego Petros Márkaris, recibirá en Barcelona el VII Premio Pepe Carvalho y aprovechará para conversar con Lorenzo Silva sobre la situación que vive su país, más o menos lo mismo que hará José Luís Correa y Alexis Ravelo cambiando Grecia por las (aparentemente) tranquilas y soleadas Islas Canarias.

Donde rara vez se pone el sol es en las brumosas novelas de Anne Perry, gran dama del crimen victoriano con una vida digna de novela negra —pasó cinco años entre rejas por participar en el asesinato de la madre de una amiga—, que compartirá historias detectivescas y crímenes entre la niebla con el periodista de ABC Sergi Doria. Y en un encuentro en el que, según parece, todo el mundo es culpable hasta que se demuestre lo contrario, los crímenes de la alta sociedad también tendrán su espacio en una mesa en la que Maruja Torres, Claudia Piñeiro y Teresa Solana tratarán de descubrir por qué matan los ricos. Además de por dinero, se entiende.

No acaba ahí la cosa, ya que, antes de que esos mejillones negros como el betún que despacha Paco Camarasa en la librería Negra y Criminal echen el cierre a BCNegra, aún habrá tiempo para ver en acción a la unidad canina de los Mossos d'Esquadra reivindicar el valor de colecciones de novela negra como «La cua de palla» y «Crims.cat» o calibrar la importancia de la neurociencia para tratar de entender las motivaciones criminales

Catalunya sota sospita

2012-02-04T19:49:00.001+01:00

[Regió 7, 4 de febrer de 2012]

Susana Paz

La novel·la negra s'enriqueix amb una nòmina d'autors del país que creix i es diversifica. Repàs d'un gènere molt viu

Colònia de Can Bartet. Al Berguedà, Esteve Ruscalleda, inspector del jutjat de Berga, investiga la mort d'una dona, la majordoma del mossèn. És el punt d'arrencada del debut de l'escriptora Marta Banús (Barcelona, 1949), una de les autores convidades a la BCNegra que, fins dissabte que ve, reunirà a la capital catalana una seixantena d'autors que es dediquen a aquest gènere. També catalans. I és que la nòmina de crims escrits en la llengua de Fabra passa per un dolç moment. Ni subproducte ni subgènere. Negra (beneïda per la intel·lectualitat) o policíaca (per les masses: qui és el culpable). Sebastià Bennasar, Teresa Solana, Pau Vidal, Agustí Vehí, Salvador Balcells, Jaume Benavente, Marc Pastor, Jordi de Manuel, Juli Alandes, Albert Villaró... Podem parlar d'una novel·la negra catalana o a la catalana? D'uns referents? D'uns temes propis?

L'expert. Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet. Un berguedà, Jordi Canal i Artigas (1955) va decidir, en ple declivi del gènere, a mitjans dels anys 90, proposar a la Diputació de Barcelona un centre dedicat exclusivament al gènere negre i policíac, el primer del país. Ho va aconseguir, el 1999. Es va inventar, també, el primer club de novel·la negra de l'estat. I és, al costat d'Àlex Martín, coautor d'un estudi imprescindible sobre l'edició de novel·la negra a Catalunya, La cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevès). El llibre, una anàlisi crítica, rigorosa i gens complaent dels camins de l'edició, recull l'aposta i la decadència d'Edicions 62 en la mítica col·lecció "La cua de palla" ("el que no va poder fer el franquisme ho va poder el mercat", diu Canal). L'assaig no oblida la segona gran col·lecció, La Negra de La Magrana. Depura responsabilitats i reparteix aplaudiments. Tot té un principi i un final.

L'inici. El principi de la novel·la negra té un nom Manuel de Pedrolo. Amb un antecedent, Rafael Tasis. "Pedrolo és el gran introductor dels gèneres a Catalunya, novel·la negra, ciència-ficció... creia en la literatura popular i volia difondre-la", explica Canal. Director de La Cua de Palla (1963-1970), el seu gran deixeble va ser Jaume Fuster --l'introductor del terme "perdiguer" com a sinònim de detectiu-- i el col·lectiu literari Ofelia Dracs (Joan Rendé, Joaquim Carbó, Maria Antònia Oliver, Pep Albanell...). La tercera baula de la cadena és Andreu Martín que deixa de ser un "deixeble lineal" i beu, sobretot, de Vázquez montalbán i Jaume Fuster. Martín "normalitza el gènere. Podem considerar els escriptors del segle XXI deixebles de Martín? "No, ni crec que ells tinguin cap sentiment de generació".

El boom actual. Canal el situa entre el 2005 i el 2006. La culpa que la literatura negra no estigui morta després de la letargia dels anys 90 és dels nòrdics? En bona part, sí. "L'efecte Millenium de Stieg Larsson ha ajudat a què moltes editorials es decidissin a publicar novel·la negra: van veure que hi havia lectors". El gènere negre, assegura el berguedà, "és la novel·la realista del nostre temps".

Els investigadors. "La primera novel·la negra que vaig llegir protagonitzada per un Mosso d'Esquadra no se la creia ningú. Es forçava una realitat que no existia però la realitat va anar canviant". I molt. Un elevat tant per cent de la novel·la negra catalana actual té a un mosso com a protagonista. I a ningú, ara ja, no li estranya. Els temes? Els que preocupen a la societat: corrupció, immigració... La normalització total arribarà, segons Canal, quan "el protagonista sigui un policia corrupte, com passa a totes les policies del món."

El suport editorial. Les col·leccions (amb cobertes identificables, numeració dels títols i un director editorial que faci de nexe entre editorial i lector) són, per a Canal, "bàsiques". En definitiva, la feina que Pedrolo va fer a La cua de palla o Fuster a La Negra de la Magrana (on es van publicar un bon nombre d'autors catalans entre el 85 i el 95). I la que Àlex Martín ha iniciat a Crims.cat, una col·lecció de l'editorial Alrevès i també una pàgina web dedicada a la novel·la negra en català. Saben quin autor ha publicat en el que han estat, fins ara, les dues grans col·leccions a Catalunya? Andreu Martín, que també ha obert el foc a Crims.cat, nascuda amb vocació de ser la tercera gran col·lecció de la història del gènere al país. Un Andre Martín, diu Canal, que "sempre ha obviat les modes i ha fet, durant anys, la travessa del desert".

Podem parlar d'una novel·la negra catalana? Encara no: "jo crec que falten uns 10 o 15 anys per poder parlar d'una novel·la negra catalana. La majoria d'autors són del segle XXI, s'ha de veure cap a on es dirigeixen, qui continua i qui plega. Entre els autors actuals, Canal destaca Agustí Vehí, sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, pel seu llenguatge "empordanès" i un humor sorneguer: "quan la novel·la negra surt a comarques s'enriqueix el gènere".

Jordi Canal. Berga 1955. Als 17 anys va marxar de la capital berguedana per estudiar Biologia a Barcelona. Però va decidir ser bibliotecari. Manté vincles personals amb Berga i una cita ineludible: la Patum. Jordi Canal és director de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet des de 1999, la primera biblioteca del país dedicada a aquesta especialitat; és el creador del fanzine L'H Confidencial i del primer club de lectura de novel·la negra a l'estat espanyol. Des del 2007 coordina el Premi Internacional de novel·la negra L'H Confidencial.

Otro 'Gimlet', por favor

2012-02-03T08:29:00.002+01:00

[El País, 3 de febrero de 2012]

BCNegra empieza con un homenaje a la mítica revista de Vázquez Montalbán

Rosa Mora

Es difícil olvidar la fecha: 23 de febrero de 1981. Presentación de la revista Gimlet. "Preparamos una promoción impresionante, nos llevamos a los periodistas a comer a La Odisea y teníamos prevista una sesión de cine negro por la noche, pero un pistolero tomó el Congreso y los periódicos solo hablaron del pistolero", recordó ayer el editor Frederic Pagés, que, con Lluís Porcel, vivió la aventura de editar la revista dirigida por Manuel Vázquez Montalbán.

Duró poco más de un año, 14 números. El último apareció en abril de 1982, pronto hará 30 años. Pero "nunca se hizo tanto en solo un año", afirmó Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet, especializada en el género negro.

La nómina de colaboradores es impresionante: Josep Martí Gómez, Javier Coma, Romà Gubern, Perich, José Luis Guarner, José María Latorre, Salvador Vázquez de Parga, Andreu Martín, Juan Madrid, Xavier Domingo, Néstor Luján, Ricardo Muñoz Suay, Fernando Savater, Maruja Torres, Eduardo Mendoza, Josep Maria Carandell, Cristina Fernández Cubas e Isabel Coixet, entre otros.

"Música para matemáticos o música para todos. Ésta es la cuestión. Gimlet es el nombre de un cocktail que, al pasar, se toma un personaje de Chandler. Es una palabra fugaz, que deja una memoria fugaz, una huella apenas en la conciencia del lector. Este es el truco básico de la novela negra. No se retiene al lector, pero de pronto se le da un suave toque, se le marca con un nombre, un gesto, una respuesta, un carácter, una melena, una especial manera de subrayar la realidad con una Beretta o un lápiz de labios", escribió Vázquez Montalbán en el editorial que apareció en el primer número.

Gimlet publicó relatos clásicos y contemporáneos de autores extranjeros y españoles, reportajes, críticas, gastronomía... todo en torno al género negro. Secciones como la de Vázquez de Parga, Detectando detectives, que recorrió todos los géneros y dio muchas pistas; los artículos de Néstor Luján sobre literatura negra y gastronomía; el Diccionario de la novela negra, de Coma y Vázquez de Parga... Sí, fueron 14 números apasionantes.

Hubo un poco de nostalgia en el encuentro celebrado en la biblioteca Jaume Fuster. "Es ya una tradición de BCNegra empezarla en la Fuster, por el autor que le da nombre y porque es fantástica", afirmó Paco Camarasa, comisario de la semana. "Gimlet tuvo la capacidad de unir todas las posiciones, políticas, culturales o sobre el propio género. Fue una maravilla. Algo hoy irrepetible".

La ilustradora Mariel Soria, que, con guiones de Andreu Martín, creó Sam Balluga, habló de la ilusión con que vivieron esa época. "Teníamos todo el mundo por delante".

"Vázquez Montalbán vivió intensamente esta faceta periodística: una redacción cohesionada con un grupo de amigos", explicó Francesc Salgado, editor de la obra periodística del escritor, de la que estos días aparece el tercer y último volumen.

Pagés dijo que pagaban "poco y mal" a los colaboradores. "Resistimos hasta que fue insostenible". Martín le replicó que él se había sentido muy bien pagado. "Viví Gimlet con estupefacción. Solo había publicado dos novelas y me dijeron que podía escribir lo que quisiera. La redacción era muy divertida y acogedora, y si coincidía que ibas hacia mediodía, te invitaban a comer". Martín quiso recordar uno de "los mejores relatos" de Mendoza, que apareció en Gimlet: 'Ensopegando en Nueva York'.

La Jaume Fuster acoge una exposición sobre Gimlet, coordinada por Joaquim Noguero, que permanecerá abierta hasta el 11 de marzo.

Barcelona misteriosa

2012-02-03T05:00:00.000+01:00

[Guía-OcioBCN, 3 de febrero de 2012]

La celebración de la BCNegra es la excusa perfecta no sólo para hablar con autores destacados del género como Anne Perry, Carme Riera, Claudia Piñeiro o Petros Márkaris, sino también para descubrir algunos de los rincones más misteriosos de la ciudad de la mano de Manuel Vázquez Montalbán

Dicen que las mentes más brillantes son las más dotadas para el crimen. Aunque eso no quiere decir que la gente inteligente se dedique a hacer listas de a quién cargarse y cómo deshacerse de sus cuerpos (o como mínimo fingir un accidente). Y eso que Barcelona es uno de los escenarios preferidos para las historias misteriosas y criminales, al menos en la literatura.

Los casos de Pepe Carvalho que nos legó Vázquez Montalbán han sido la mejor guía a través de una Barcelona en la que las paredes tienen oídos y los buscavidas son la mejor fuente de información para solucionar los casos. Pero no ha sido el único autor que ha elegido la Ciudad Condal como centro de operaciones.

¿Qué tendrá Barcelona para convertirse en uno de los mejores escenarios de la novela negra en todo el mundo? Pues mejor preguntárselo a alguno de los responsables de BCNegra, un certamen en el que se dan cita autores consagrados, noveles, internacionales y, sobre todo, lectores impacientes por saber qué nuevos misterios esconderán sus novelas.

Desapariciones y detectives

Desde Anne Perry hasta Lorenzo Silva, Maite Carranza, Carme Riera, Reyes Calderón, Carlos Zanon o Petros Márkaris, entre muchos otros, participarán en las mesas redondas y debates en la nueva ediciónde BCNegra, que llega con una agenda marcada sobre todo por temas de actualidad y por la narrativa contemporánea.

La Capella será la principal sede de las charlas y debates, aunque las bibliotecas y otros puntos como la librería Negra y Criminal no podían faltar entre los puntos de encuentro con los autores.

BCNegra 2012. Lugar: La Capella (Hospital, 56), librería Negra y Criminal (Carrer de la Sal, 5), Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), Biblioteca La Bòbila (Plaça de la Bòbila, 1. L'Hospitalet de Llobregat), Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299) y bibliotecas de Barcelona. +info:

www.bcn.cat/bcnegra/2012

Sospechosos y ratones

los grandes nombres de novela negra comparten su astucia con los lectores

Los lectores de novela negra tenemos algo de ratones que se meten en el laberinto, tratando de adivinar cuál es la solución correcta. Y es que un buen escritor de novela criminal o de misterio sabe hacernos jugar para que luego quedemos sorprendidos con la astucia utilizada para organizar todo el caso alrededor de pistas, sospechosos y tramas.

BCNegra nos da la oportunidad de conocer de cerca a algunos de estos autores, que compartirán trucos, personajes y opiniones en numerosos encuentros con los lectores.

Maruja Torres y Claudia Piñeiro

Debemos decir que Maruja Torres es una de nuestras debilidades, así que no nos perderemos su mesa redonda Crims en la bona societat (8 de febrero, a las 19.15 h en La Capella), donde estará acompañada de Teresa Solana y de una de las autoras más relevantes de la novela negra de los últimos años: Claudia Piñeiro, que cobró gran relevancia incluso antes de que su libro Las viudas de los jueves se adaptara al cine.

La autora argentina también presentará su nuevo libro, Betibú, y hará doblete en BCNegra participando en otra mesa redonda, Amèrica Llatina a l'espiell, donde hablará sobre literatura criminal y policíaca, y cómo se ha trasladado al cine, junto a otros escritores como el chileno Luis Sepúlveda y el colombiano Sergio Álvarez (9 de febrero, a las 20 h en Casa Amèrica Catalunya).

Maite Carranza

La creadora de la trilogía La guerra de las brujas (El clan de la loba, El desierto de hielo y La maldición de Odi) ganó el Premio Nacional de Literatura Infantil y juvenil con Paraules emmetzinades, una impactante historia sobre una adolescente que desaparece. La autora conversará con Empar Fernández (Sin causa aparente) y Patrick Bard (Huérfanos de sangre) en el encuentro Desapareguda. La pitjor de les tortures.

8 de febrero, a las 17 h. en La Capella.

Anne Perry

No podríamos decir si la vida de esta autora tiene más de novela negra que sus propios libros. Y es que Perry vivió un episodio de lo más turbulento en su infancia. ¿Recordais la película Criaturas celestiales, en la que una adolescente Kate Winslet y su amiga del alma mataban a pedradas a la madre de una de ellas para que no las separaran? Pues está basada en hechos reales, y más concretamente en Anne Perry, cuyo nombre real es Juliet Hulme, y su amiga Pauline Parker.

Perry ha conseguido una colección de novelas de misterio ambientadas en el Londres victoriano. Los inspectores Thomas Pitt y William Monk se han repartido el protagonismo, por separado, en libros como El caso de Farrier's Lane, Defensa y Traición, Silencio en Hanover Close o Una duda razonable, entre muchos otros. La autora hablará de sus más de cuarenta casos. 10 de febrero, a las 18 h. en La Capella.

Alicia Giménez Bartlett y Maurizio di Giovanni

La creador de la inspectora Petra Delicado y el autor de las novelas del comisario Ricciardi compartirán mesa con Maria Eugenia Ibáñez y Marco Malvaldi para recorrer las obras de Andrea Camilleri, el padre literario del comisario Montalbano, cuyo personaje debe su nombre a la admiración que sentía este autor por Manuel Vázquez Montalbán. 8 de febrero, a las 18 h. en La Capella.

Lorenzo Silva y Petros Márkaris

El autor de La flaqueza del bolchevique y El alquimista impaciente conversará con Petros Márkaris justo al día siguiente de que este autor griego, de origen turco, haya recogido el Premi Pepe Carvalho de este año con su último libro: Con el agua al cuello. Márkaris es el creador del detective ateniense Kostas Jaritos, protagonista también de su nuevo trabajo, en el que tendrá que investigar el asesinato de un antiguo director de banco justo ahora que el país helénico se enfrenta a su peor momento económico. El tema de su charla será la situación actual de Grecia, país de adopción de Márkaris, nacido en Estambul. 10 de febrero, a las 19.15 h. en La Capella.

Carme Riera

La autora de El verano del inglés o Con ojos americanos hablará sobre su último libro, Naturaleza casi muerta, un caso de desaparición donde rinde homenaje a Manuel Vázquez Montalbán con su protagonista, llamada Manuela Vázquez.

Riera estará presente en una mesa redonda en la que pasará la tarde junto a algunos de los autores que más han destacado en la novela negra en catalán: Marta Banús, autora de El safareig dels morts; Vicent Usó, finalista del premio Sant Jordi con El músic del Bulevard Rossini y que hace algunos meses publicó La mà de ningú; y Jordi de Manuel, autor del thriller futurista L'olor de la pluja, donde nos sitúa en una Barcelona castigada por la peor sequía de su historia. 6 de febrero, a las 19.30 h. en La Capella.

Reyes Calderón

La creadora de la jueza Lola MacHor retoma las pesquisas de su personaje tras El expediente de Canaima y El último paciente del doctor Wilson. Ahora, en La venganza del asesino par, la juez debe investigar una serie de crímenes que se van a cometer en diferentes lugares del mundo.La autora ofrecerá una charla en la que conversará con Marta Català sobre las nuevas aventuras de su creación. 9 de febrero, a las 17.30 h. en el Palau de la Virreina.

Carlos Zanon

Zanon, que acaba de publicar No llames a casa, es uno de los nombres más destacados de la nueva oleada de autores que han tomado Barcelona como escenario predilecto. Precisamente ese será el tema de la mesa redonda que compartirá con Toni Hill, quien ha dado mucho que hablar estas vacaciones con su novela El verano de los juguetes muertos, David C. Hall, premiado por su novela negra Barcelona Skyline, Laura Fernández y Julián Sánchez. 4 de febrero, a las 11.30 h. en la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat. Zanon también estará como moderador en la mesa redonda sobre novela criminal danesa y noruega quen la que se reunirán autores como Jussi Adler-Olsen o Gunnar Staalesen. 7 de febrero, a las 17.30 h. en La Capella.

Otras actividades

Intercambiar libros, conseguir autógrafos o recuperar un clásico del cine negro son algunas de las actividades que completan la agenda

Aunque las mesas redondas y las charlas son la principal oferta del BCNegra, no son la única forma que tiene el festival de acercarnos a la literatura de género.

A la caza del libro y del autógrafo

¿Ya no sabes dónde guardar las novelas que te has leído? Sácales partido en el punto de intercambio de libros que se instala cada tarde en La Capella, del 6 al 10 de febrero (excepto jueves 9).

Si tu biblioteca ya está bien surtida y lo que quieres es que alguno de tus autores más admirados te firmen un ejemplar, puedes ir a escucharles en las mesas redondas y debates, o bien ir al encuentro informal entre los autores invitados y los lectores en la librería Negra y Criminal, donde se reúnen bajo el lema Musclos i signatures, el nombre habitual de los aperitivos entre escritores y público que se hacen los sábados en esta librería pionera del género. 11 de febrero, a las 13 h.

Exposiciones

Además de ser el padre literario de Pepe Carvalho y uno de los mayores referentes a la hora de hablar de novela negra, Manuel Vázquez Montalbán fue el creador de Gimlet. Esta revista de género negro, nacida a principios de los ochenta, es la protagonista de Detectant detectius, la exposición de la Biblioteca Jaume Fuster que recoge artículos de Néstor Luján, Juan Madrid o el propio Montalbán, además de dibujos de Perich o de Mariel Sòria para repasar la historia de esta publicación.

También la Biblioteca pública Arús se convertirá en un lugar de lo más concurrido gracias al mismísimo Sherlock Holmes. Joan Proubasta ha cedido su impresionante colección de Sherlock Holmes a esta biblioteca del Passeig Sant Joan. Ediciones en varias lenguas, cómics, carteles y objetos relacionados con el famoso detective británico forman una de las mejores colecciones del mundo, que se presenta por primera vez ordenada y clasificada.

Sesiones de cine negro

La biblioteca La Bòbila proyecta cuatro adaptaciones de la novela de James M. Cain, El cartero siempre llama dos veces. Cada jueves de febrero, a las 19 h. La primera sera la de 1981, donde Jack Nicholson y Jessica Lange protagonizaban una torrida escena en la cocina. La segunda sesión, el día 9, recupera la versión clásica que Tay Garnett rodó en 1946.

La ossessione, de Luchino Visconti, sera la tercera y Le dernier tournant, de 1939, cierra el ciclo.

El escritor y crítico de cine Lluís Bonet también participa en BCNegra con una charla sobre dos directores imprescindibles del cine negro: Samuel Fuller y Don Siegel. El encuentro tendrá lugar el 16 de febrero a las 19 h en la biblioteca Jaume Fuster.

Bcnegra para todas las edades

El Inspector Sito guiará a los más peques en su primera aventura como detectives con una misión: encontrar el libro que ha desaparecido en una biblioteca. La de Vallcarca i Penitents será la primera parada del personaje (6 de febrero, a las 18 h.), que visitará quince bibliotecas de la ciudad.

Otra de las actividades que más gustará a los jóvenes lectores es la exhibición de la unidad canina de los Mossos d'Esquadra que se podrá ver el 6 de febrero a las 16 h en La Capella, y que acabará con una mesa redonda sobre el tema.

Quatre versions de El carter sempre truca dues vegades, a la Bòbila

2012-02-02T23:48:00.001+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 2 de febrer de 2012]

Gimlet, la revista en què s'atiava el crim

2012-02-02T23:30:00.000+01:00

[El Periódico, 2 de febrer de 2012]

Al març la revista Gimlet, que comptava amb firmes com Maruja Torres, Fernando Savater, Miguel Vidal Santos i Andreu Martín, hauria complert 30 anys

La mostra, titulada "Detectando detectives", estarà oberta fins a l'11 de març

La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona inaugura una mostra sobre la mítica revista Gimlet, especialitzada en novel·la negra

L'exposició compta amb originals de còmic de Mariel Soria i Andreu Martín

L'exposició sobre la revista Gimlet, que va dirigir Vázquez Montalbán, s'inaugurà en el marc de la BCNegra, la gran cita de la literatura del gènere negre a Barcelona

La publicació Gimlet va tenir una vida molt curta, 14 números, però va ser el fruit de la primera onada de fervor pel gènere negre a principis dels 80

Mariel Soria, Andreu Martín (a la foto) i Paco Camarasa van inaugurar l'exposició

Exposició "La novel·la popular" a la Bòbila

2012-02-02T22:15:00.003+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet, 1 de febrer de 2012]

La 'negra' catalana se edita 'Alrevés'

2012-02-02T12:04:00.000+01:00

[El Mundo/Tendències, 2 de febrero de 2012]

Matías Néspolo

El proyecto largo tiempo macerado de Gregori Dolz, director de Alrevés Editorial, comenzó a tomar consistencia en noviembre de 2010, con el lanzamiento de Crims.cat, una antología de relatos negrocriminales preparada por Àlex Martín Escribà y Sebastià Bennasar.

En octubre de 2011 el sello plantó bandera con La cua de palla: retrat en groc i negre, una guía, historia completa y vademécum de la mítica colección preparada por Jordi Canal y Àlex Martín. Ahora Alrevés toma el testigo de la legendaria serie criminal e inaugura la colección Crims.cat, dirigida por Martín en coincidencia con BCNegra. Y lo hace nada menos que con un peso pesado: Andreu Martín, que abre la colección con Història de mort. El segundo título ya en librerías es Torn de nit, de Agustí Vehí. La novela policíaca en catalán ya tiene casa.

La Biblioteca de la Bòbila se suma a BCNegra

2012-02-02T11:49:00.001+01:00

[digital-h.cat, 2 de febrer de 2012]

Obre una mostra i projecta un cicle sobre ‘El carter sempre truca dues vegades'

La Biblioteca de la Bòbila, especialista en gènere negre, s’ha sumat a la Setmana de la novel·la Negra de Barcelona, BCNegra, amb una exposició sobre novel·la popular i un cicle de projeccions sobre l’obra de James Cain, El carter sempre truca dues vegades.

El 2 de febrer comença el cicle de projeccions dedicat a les diferents adaptacions cinematogràfiques de El carter sempre truca dues vegades. Són 4 films que es projecten els dijous de febrer a les 19h i que mostren diferents lectures d’una mateixa obra. La primera projecció és la més moderna, de l’any 1981, dirigida per Bob Rafelson. La darrera està datada l’any 1939 i és del francès Pierre Chenal.

En paral·lel, la Bòbila ofereix fins al 24 de febrer la mostra La novel·la popular: Pulp fiction a l’espanyola, també dins BCNegra.

Es tracta d’una exposició que vol recuperar els exemplars de petites novel·les que llegien els nostres avis i que es consideren els inicis populars del gènere negre. Històries d’indis i cowboys, novel·la negra en versió western, que es consideren l’inici de la novel·la popular espanyola. Un gènere d’estil senzill i directe dirigit al gran públic que es va popularitzar a la dècada dels 40 del segle passat.

El director de la Biblioteca de la Bòbila, Jordi Canal, explica que aquest tipus de novel·la “havia estat absolutament injuriada, considerada subliteratura i amb mala premsa però jo crec que no és així, és una literatura fàcil però va fer que molta gent d’aquest país llegís novel·la perquè s’altra manera no hi haurien fet mai”

Es van publicar nombroses col·leccions, on podem trobar noms d’autors tan emblemàtics com González Ledesma, que signava amb el pseudònim Silver Kane, o Frank Caudett, que viu a L’Hospitalet. Algunes d’aquestes col·leccions passaran a formar part d’una secció del fons dedicat a la novel·la popular. “És important tenir representació de la seva obra a la biblioteca i que els ciutadans hi tinguin accés”, apunta Canal.

Programa BCNegra
Bloc de la Biblioteca de la Bòbila

Web de les Biblioteques de L'H

Detectant detectius: muntatge de l'exposició

2012-02-02T10:04:00.001+01:00

Exposició "Gimlet: Detectant detectius"

2012-02-02T08:00:00.000+01:00

L'H Confidencial. Cicles de cinema negre. El carter sempre truca quatre vegades

2012-02-02T07:00:00.000+01:00

[tríptic "L'H Confidencial. Cicles de cinema negre: El carter sempre truca quatre vegades", febrer de 2012]

Preludi de la BCNegra: el crim a TV3

2012-02-01T23:56:00.002+01:00

[A l'ombra del crim, 1 de febrer de 2012]

Com a preludi de la BCNegra 2012, anit l'espai Via llibre de TV3 va emetre un programa centrat en el gènere negre. Sense ser monotemàtic de la novel·la negra en català, li va dedicar uns quants minuts, vehiculats sobretot a través de la conversa informal (hehe) entre Teresa Solana i Sebastià Bennasar, al voltant (més hehe) d'una taula de billar.

També van aparèixer Paco Camarasa (llibreter cofundador de Negra y Criminal), Josep Forment (de l'editorial d'Alrevés, artífexs de la nova col·lecció Crims.cat), Àlex Martín Escribà (professor universitari, estudiós del gènere i director d'aquesta col·lecció) i Jordi Canal (director de la Biblioteca especialitzada La Bóbila, de l'Hospitalet).

Aquí mateix us deixo l'enllaç per si voleu veure el programa, negrots, cosa que crec que heu de fer. No patiu que no arriba ni a mitja hora. Per tant, no us robarà massa temps.

http://www.tv3.cat/videos/3927710/Via-llibre-31012012

També hi trobareu una entrevista molt interessant a l'autor grec Petros Màrkaris, guanyador de l'edició d'enguany del Premi Pepe Carvalho, que li serà lliurat durant la BCNegra. Evidentement, estic molt contenta que TV3 es decideixi a introduir de mica en mica programes sobre el gènere, força silenciat a la nostra televisió fins fa poc. Però tinc una crítica a fer. Ja que ve la BCNegra, m'hauria agradat que, juntament amb els autors de fora (cap problema), s'haguessin citat també els autors catalans que acaben de treure novel·la. Hi apareix algun, però no tots. Crec que hauria estat un detall magnífic ser una mica més exhaustius.

BCNEGRA 2012. Trobada de novel·la negra de Barcelona. Del 2 a l'11 de febrer.

2012-02-01T23:55:00.000+01:00

[Serret Bloc, 1 de febrer de 2012]

Si és febrer i es parla de novel·la negra, d'investigacions, de crims..., només podem ser a Barcelona. Com cada any, des de ja en fa set, BCNegra esdevé cita obligada per als lectors i lectores d'un gènere cada vegada més ampli, més suggerent, més entertingut i, alhora també, més crític.

És una bona oportunitat per apropar-te als nostre autors i que et signin les seves novel·les. Els podras trobar en les següents activitats.

Taula rodona Collita en català. Algunes de les històries de l'any. Amb Marta Banús, Jordi de Manuel, Carme Riera i Vicent Uso. Modera Àlex Martín Escribà. Dilluns 6 de febrer, 19.30 h. La Capella. C/ Hospital, 56.

Taula rodona Les col·leccions necessàries. De "La Cua de Palla" a "crims.cat". Amb Jordi Canal, Andreu Martín, Àlex Martín Escribà i Agustí Vehí. Modera Rafael Vallbona. Dimarts 7 de febrer. 12 h. Facultat de Comunicació Blanquerna - URL. C/ Valldonzella, 23.

Conversa Personatges poc habituals. Dos autors diferents, dues novel·les premiades. Sebastià Bennasar parla amb Pau Vidal i Albert Villaró.

Segueix el minut a minut a través del hashtag #bcnegra12

BCNegra 2012

2012-02-01T23:30:00.001+01:00

[El Corso: revista cultural online, 1 de febrero de 2012]

Barcelona será negra, negrísima, del 2 al 11 de febrero en la séptima edición de BCNegra 2012, el gran festival literario del género negro en España junto con la Semana Negra de Gijón (¿por ahora?), Getafe Negro o el Congreso de Salamanca. Repetir tanto negro hace que se acerque a la realidad socioeconómica del país. Programa completo aquí.

Más de 30 actividades y 60 autores en diferentes escenarios: La Capella, el Palau de La Virreina, la Universidad Pompeu Fabra, que acogerá el I Congreso Internacional sobre Manuel Vázquez Montalbán. En la Blanquerna, Daniel Giralt-Miracle y Claret Serrahima analizarán la obra de Jordi Fornas, el autor de las estupendas portadas de la colección La Cua de Palla en su primera época. Uno de los actos más importantes será la entrega del 7º premio Pepe Carvalho a Petros Markaris, que al día siguiente hablará con los lectores en La Capella.

Con los ganadores del premio CWA International Dagger, los herederos de Camilleri y Mankell, las nuevas voces de las literaturas catalana y castellana, las futuras historias de referencia en Inglaterra, la dama del crimen Anne Perry. Los mejores talentos de la narrativa negrocriminal actual estan de nuevo en Barcelona.

Varias bibliotecas de la ciudad serán escenario del festival, con clubes de lectura de novela negra, en La Bòbila de L'Hospitalet se podrán ver las cuatro versiones cinematográficas que se han hecho de El cartero siempre llama dos veces, de James M. Cain, un clásico de la literatura negra. Y en la Jaume Fuster, se inaugurará la BCNegra con homenaje a la revista Gimlet, a los 30 años de su creación.

Sopar literari amb l'escriptor Javier Pérez Andújar

2012-02-01T23:30:00.000+01:00

[digital-h.cat, 1 de febrer de 2012]

Nova iniciativa cultural organitzada per Biblioteques i Tres quarts per cinc quarts

L'Associació Tres quarts per cinc quarts i la Xarxa de Biblioteques de L'Hospitalet han iniciat un nou projecte literari basat en trobades per parlar sobre un llibre o un autor al voltant d'una taula amb un bon sopar. El lloc escollit és la Bodegueta del Museu, el restaurant de la Masia Serra ubicat a Cornellà.

Sota el títol 'L'Hospitalet espai de lletres' es vol tirar endavant una nova iniciativa cultural que possibiliti el debat i el diàleg entorn al món de la literatura. La idea és convidar a un autor a parlar de la seva bibliografia, de la seva vida o, simplement, del darrer llibre publicat.

El president de l'Associació Tres quarts per cinc quarts, Amadeu Joan, explica que més enllà dels debats que organitza al Barradas 'L'H espai de debat', ara es volen "potenciar iniciatives en el món de la literatura, dels autors, dels comentaristes literaris, de la gent que es mou dins de les lletres. Tornar a la lectura pausada, a la reflexió, a l'intercanvi d'opinions".

Amadeu Joan ha indicat que tot i ser una activitat molt semblant als Clubs de lectura que se celebren regularment a les biblioteques de la ciutat, la iniciativa 'L'Hospitalet espai de lletres' vol mantenir un diàleg més proper amb l'escriptor. "Comencem per un sopar literari i convidem un escriptor i en un entorn amigable parlem de la seva obra".

La primera de les sessions tindrà lloc aquest divendres, dia 3, al restaurant La Bodegueta del Museu. Serà amb l'escriptor Javier Pérez Andújar, que parlarà del seu darrer llibre Paseos con mi madre.

En aquest llibre, Pérez Andújar fa un passeig autobiogràfic i d'homenatge als blocs d'edificis que envolten Barcelona. L'autor recorda els passejos amb la seva mare i de retruc la vida que succeïa al seu voltant: les lluites veïnals i les vagues obreres, els concerts en camps de futbol i les primeres superfícies comercials.

El preu del sopar és de 18 euros i per assistir-hi cal reservar al número de telèfon 93 338 89 25 o al correu electrònic espaidebat@gmail.com.

BCNegra 2012 (programa en castellano)

2012-02-01T19:00:00.000+01:00

PROGRAMA BCNegra2012 (castellano)

La Bòbila de L'Hospitalet, un año más con BCNegra

2012-02-01T17:40:00.000+01:00

[La Vanguardia, 31 de gener de 2012]

La séptima edición del festival de novela negra de Barcelona 'BCNegra', se celebrará del 2 al 11 de febrero

Barcelona. (Redacción).- La biblioteca de referencia en el género negro y policiaco de Catalunya, La Bòbila de L’Hospitalet, participará un año más en la séptima edición del festival de novela negra de Barcelona BCNegra, que se celebrará del 2 al 11 de febrero.

Este jueves 2 de febrero, a partir de las 18.30 h., se inaugurará en la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la exposición Detectando detectives, dedicada a la revista Gimlet que reunió en poco más de un año a lo mejor del género de principios de los años ochenta, comisariada por Joaquim Noguero, y en la que la Bòbila ha participado con la cesión de la colección completa de la revista.

Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila intervendrá en Otro Gimlet, por favor junto a Andreu Martín, Frederic Pagès, Francesc Salgado y Mariel Soria, una mesa redonda moderada por Joaquim Noguero. (Pl de Lesseps, 20-22).

El martes 7, a las 12 h., Canal participará como coautor del ensayo La Cua de Palla: retrat en groc i negre, en una mesa redonda, esta vez dedicada a las colecciones de novela negra en catalán: De La Cua de Palla a crims.cat, junto a Àlex Martín Escribà, Andreu Martín y Agustí Vehí, coordinada por Rafael Vallbona en la Facultad de Comunicación Blanquerna de la URL. (Valldoncella, 23).

El jueves 9, a las 19 h., tendrá lugar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento de Barcelona la entrega del Premio Pepe Carvalho 2012 a Petros Markaris, uno de los grandes representantes de la novela negra mediterránea y creador de la serie protagonizada por Kostas Kharitos.

El jurado que otorga el Premio Pepe carvalho está formado por Juan José Arranz, director de programas del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona; Paco Camarasa, comisario de BCNegra 2012; Rosa mora, periodista; Daniel Vázquez Sallés, escritor e hijo de Manuel Vázquez Montalbán; Sergio Vila-Sanjuán, periodista y comisario del Año del Libro y la Lectura 2005, y Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila. (Pl. de St. Jaume, 1).

Por otro lado la Biblioteca la Bòbila participa en BCNegra con programación propia en el off-BCNegra con un ciclo de cine negro, El cartero siempre llama cuatro veces, en el que se podrán visionar cuatro adaptaciones de la novela de James M. Cain El cartero siempre llama dos veces: El cartero siempre llama dos veces (1981), de Bob Rafelson; El cartero siempre llama dos veces (1946), de Tay Garnett; Ossessione (1942), de Luchino Visconti; y Le dernier tournant (1939, V.O.F.), de Pierre Chenal. Todos los jueves de febrero a las 19 h., en el Centro Cultural la Bòbila. (Pl. de la Bòbila, 1 L’Hospitalet).

Otras actividades en la Bòbila

De otro lado, el pasado 1 de febrero se ha inaugurado en la Bòbila la exposición La novela popular: pulp fiction a la española, una muestra bibliográfica de la donación del autor de novela popular Frank Caudett a la Bòbila y un recorrido por la pulp fiction a la española, génesis de los géneros populares en nuestro país. La muestra estará abierta al público hasta el 24 de febrero. (Pl. de la Bòbila, 1 L’Hospitalet).

El Club de Lectura de Novel·la Negra coordinado por Jordi Canal ha programado para BCNegra la sesión Los sudarios no tienen bolsillos, del autor norteamericano de novela negra clásica Horace McCoy, el próximo 28 de febrero a las 19 horas.

Biblioteca la Bòbila: febrer de 2012

2012-02-01T11:00:00.000+01:00

[L'Agenda cultural i d'activitats d'Esplugues, 45, febrer 2012]

Manuel Vázquez Montalbán. I Congreso Internacional

2012-02-01T00:30:00.000+01:00

descarrega el programa

La novel·la negra a "Via llibre"

2012-01-31T22:31:00.002+01:00

[Canal 33, Via llibre, 31 de gener de 2012]

Exposició Detectant detectius a la Biblioteca Jaume Fuster.

2012-01-31T22:18:00.001+01:00

[Biblioteques de Barcelona, 30 de gener de 2012]

30 anys després. obrim la caixa forta de la revista Gimlet

Del 2 de febrer a l'11 de març, es podrà veure a la Biblioteca Jaume Fuster l'exposició Detectant detectius, una mostra al voltant de la revista barcelonina Gimlet (1981-1982) que compta amb originals de còmic de Mariel Soria i Andreu Martín.

La revista Gimlet neix el 1981 sota la direcció de Manuel Vázquez Montalbán, i en catorze números reuneix el bo i millor de cada casa. La seva principal virtut passa per esbossar, des de l'entusiasme, un ampli retrat robot del gènere negre. En anys de la transició política, en temps revolts de reivindicació i descoberta, tota una banda semiclandestina d'escriptors, periodistes i dibuixants declaren el seu sincer enamorament per un gènere popular i de bon llegir que camufla una estructura potent i pot incloure-ho tot. L'homenatgen i el reivindiquen com a històric i contemporani, intel·lectual i físic (sexe, trompades i contundència al costat de la pedra esmolada del raciocini), a vegades conservador, a vegades social i a vegades fins i tot socialista, però sempre compromès i divertit, precisament per la llibertat donada a processos tan vitals com observar i pensar: en llibertat els humans tibem el fil de les pistes com els gats juguen amb els cabdells que rodolen per terra.

La inauguració de l'exposició serà el dijous 2 de febrer, a les 18.30 h, a càrrec de Paco Camarasa. A les 19 h, hi haurà la taula rodona, moderada per Joaquim Noguero, Un altre Gimlet, sisplau, amb la participació de Jordi Canal, Andreu Martín, Frederic Pagès, Francesc Salgado i Mariel Soria.

Organitza: Biblioteques de Barcelona

Comissariat: Paco Camarasa, comissari de la BCNegra

Originals de còmic: Mariel Soria, amb guió d'Andreu Martín

Col·lecció de la revista Gimlet: Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet

Coordinador: Joaquim Noguero

Ruano Peredo

2012-01-31T20:00:00.000+01:00

[Mis queridos sabuesos: blog de novela negra, 31 de enero de 2012]

El policía Ruano Peredo es el personaje protagonista de la novela "El baile ha terminado"(2009), del autor santanderino Julián Ibañez. Con esta novela ganó el Premio L'H Confidencial de Novela Negra de l'Hospitalet 2009.

Ruano es policía del Grupo de Localización de Fugitivos. Nació en Francia, pero no es francés. Soltero. Tiene unos 45 años. No del todo mal parecido. Utiliza mocasines para no tener que atarse los zapatos. Durante esta investigación lleva una pistola Walther de quince cartuchos. Le gusta la tortilla de espárragos. Poco más sabemos de la vida personal de Ruano, parece ser un lobo solitario que vive por y para el trabajo.

Otros personajes: Los ertzainas Beñat y Ederne. Beñat era un tipo robusto de un metro ochenta y cinco y una gran quijada. Y Ederne, según Ruano, estaba bien, tirando a menuda, rubia teñida, con un fino aro de casada en el anular izquierdo, poco más de treinta años, sin maquillar, tiene un hijo. Los guardias civiles Servet y Guerra. El primero de ellos, con un gran protagonismo en esta narración, es un tipo de aspecto corriente. Tiene una sonrisa muy amistosa en un rostro que alguna vez, hacía quince o veinte años, habría pasado por guaperas. Guerra era espigado, con un rostro afilado donde a duras penas se mantenía una sonrisa formal. También aparece el comandante de la G.C. Cuevas, que es de un pueblo al norte de Palencia, de cuerpo demasiado menudo, apariencia frágil, con rostro castellano, apretado, de duende, con dos grandes orejas, ojos pequeños y oscuros, manos pequeñas de tendones marcados. Tiene un poco de vello extrañamente rojizo, ya que su piel y su cabello denso y entrecano son morenos. La agente Viola, de la Antiterrorista, de poco más de veinticinco años, no era guapa, pero tampoco fea, radiantes ojos azules, labios carnosos, de abundante cabellera entre rubia y cobriza y un rostro demasiado anguloso, demasiado duro. Y por último Rincón, otro poli de la Antiterrorista que tiene un rostro que encaja con su cuerpo galguno: pálido, alargado, de ojos oscuros y cansados, con un detalle coqueto que no encajaba con una figura sacada de un cuadro del Greco: un rizo negro sobre su pálida frente, como un postizo, como un recuerdo olvidado allí de su primera novia aprendiza de peluquera.

Me ha gustado "El baile ha terminado". Ambientada en Bilbao, en medio de un clima oscuro y tenebroso, lo que parece que es un simple seguimiento por parte de un policía a una joven, acaba siendo una enrevesada trama donde nada y nadie es lo que parece. Además de la Nacional hacen su aparición laErtzaintza, la Guardia Civil y ETA. Novela negra con el trasfondo del Pais Vasco, asesinatos, impuesto revolucionario y corrupción policial.

Julián Ibañez nació en Santander en 1940. Ha trabajado como guionista para la televisión y el cine y es autor de diversos cuentos infantiles y novelas juveniles. Fue ganador del IV Premio de Narrativa Juvenil Corpus Bargas con la novela "Los gorilas no bromean con la corbata"(2006). Ha publicado varias novelas negras, entre las que podemos destacar, además de la que comentamos en esta entrada, "La triple dama", o "La miel y el cuchillo".

La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola

2012-01-31T09:00:00.000+01:00

[postal "La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola", 31 de gener de 2012]

El moviment del 15M es fa poesia

2012-01-30T18:23:00.002+01:00

[digital-h.cat, 30 de gener de 2012]

La Bòbila acull la presentació del llibre ‘Poetas del 15M'

Ja fa mesos que tot un seguit de persones vinculades amb les mobilitzacions del 15M van començar a posar en vers la seva indignació i les seves reivindicacions de democràcia real. Primer, es van recollir els versos d’aquests poetes (alguns escriptors professionals, altres amateurs) es van un blog: http://www.poetasdel15demayo.blogspot.com/.

Ara l’editorial Seneca ha publicat un llibre: ‘Poetes del 15M’, que agrupa una part d’aquesta producció literària.

El llibre recull un centenar de veus de diferents ciutats i països, inspirades en les places, les manifestacions i la lluita per la democràcia real. El volum té dues-centes trenta pàgines i els poemes, per voluntat expressa dels autors, es presenten per ordre alfabètic i no van signats. Abel E. Cantero, Francisco Serrano Rodríguez, Paco Cerezo i Luis Vea García.

Al blog www.poetasdel15demayo.blogspot.com es poden consultar els poemes i també es poden continuar enviant de nous. També en aquest blog s’anirà informant de les pròximes presentacions del llibre.

BCNegra 2012 a "Tots els matins" de Ràdio L'H

2012-01-30T13:20:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Tots els matins, 30 de gener de 2012]

Barcelona, capital del crimen… literario

2012-01-30T10:17:00.001+01:00

[El País, 30 de enero de 2012]

Rosa Mora

BCNegra toma la ciudad con más de 30 actividades y 60 autores del género

Barcelona se teñirá de negro desde el jueves 2 hasta el sábado 11 de febrero. La séptima edición de BCNegra toma la ciudad. Más de 30 actividades y 60 autores en diferentes escenarios: La Capella, el Palau de La Virreina, la Universidad Pompeu Fabra, que acogerá el I Congreso internacional sobre Manuel Vázquez Montalbán. En la Blanquerna, Daniel Giralt-Miracle y Claret Serrahima analizarán la obra de Jordi Fornas, el autor de las estupendas portadas de la colección La Cua de Palla en su primera época. Uno de los actos más importantes será la entrega del 7º premio Pepe Carvalho a Petrus Márkaris, que al día siguiente hablará con los lectores en La Capella.

Las bibliotecas se vuelcan: los pequeños podrán divertirse con las aventuras del Inspector Sito, personaje creado por Antoni Iturbe y Álex Omist, en 15 bibliotecas; muchas otras organizan clubes de lectura de novela negra; en La Bòbila de L'Hospitalet se podrán ver las cuatro versiones cinematográficas que se han hecho de El cartero siempre llama dos veces, de James M. Cain, un clásico de la literatura negra. Y en la Jaume Fuster, se inaugurará la BCNegra con homenaje a la revista Gimlet, a los 30 años de su creación.

Durante 11 de días se hablará de temas como ¿Por que no hay gatos policía? que incluirá una exhibición de perros de la Unidad Canina de los Mossos d'Esquadra. De las colecciones de novela negra, desde La Cua de Palla a Crims.cat (editorial Alrevés), que se presenta en sociedad con dos libros, Torn de nit, de Agustí Vehí, y la recuperación de Història de mort, que Andreu Martín publicó en 1984. Más temas: asesinos en serie; gánsters y asesinos en Inglaterra; crímenes en la buena sociedad, que lleva el estimulante epígrafe de los ricos también matan; narrativa latinoamericana y cine negro... (toda la programación y horarios se pueden encontrar en www.bcn.cat/bcnegra).

Del Reino Unido viajan a la semana negra dos pesos pesados, David Peace y Jake Arnott y una escritora muy popular, Anne Perry. Los dos primeros son especialmente interesantes, primero porque representan la nueva novela negra británica y porque vienen con dos ciclos redondos. Peace publica en España el cuarto título de la tetralogía Red Riding Quartet, el 1983, ambientada en Yorkshire, que tiene como telón de fondo los crímenes del Destripador de Yorkshire y que es una dura crítica a la corrupción policial y a la era Thatcher. Su ritmo endiablado deja al lector sin aliento. Jake Arnott trae bajo el brazo el último libro de su excepcional trilogía sobre los bajos fondos londinenses, Crímenes de película. Nada que ver estas obras con las historias victorianas de Anne Perry, dos series protagonizadas respectivamente por los detectives Thomas Pitt y William Monk. Prolífica, Perry ha escrito también sobe la I Guerra Mundial y ha hecho alguna incursión en la novela histórica. Afortunadamente, Perry ha conseguido con sus novelas, muy apreciadas por el gran público, que se olvide su duro pasado, un crimen estúpido cometido cuando tenía 15 años, junto a su mejor amiga.

BCNegra apuesta por los nuevos escritores italianos. El muy especial Maurizio di Giovanni, del que se publica, en castellano y en catalán, el primer título de su tetralogía del comisario Ricciardi, El invierno del comisario Ricciardi, ambientada en Nápoles en los años treinta, cuando Mussolini decidía qué era o no un crimen. Di Giovanni aporta una excelencia literaria que tener en cuenta. Diferente es su colega Marcos Malvadi, que nos lleva a la Toscana con La brisca de los cinco, divertida comedia italiana con un camarero investigador y un grupo de jubilados como ayudantes.

Los nórdicos, no faltaba más. Sigue la moda y son mayoría en número. Todos ellos muestran que no son tan apacibles como parecen sus envidiados países del norte de Europa. Los suecos Roslund & Hellstrom, un periodista y un excriminal, nos ponen los pelos de punta; el noruego Gunnar Staalesen; los daneses Jussi Adler Olsen e Inger Wolf, todos en la misma línea, destripando palmo a palmo su territorio.

Dos estadounidenses. Karen Slaughter, que compite con Patricia Cornwell, y el tremendo Jeffrey Deaver, continuador de la serie de James Bond, que presenta Luna fría, otra novela protagonizada por el criminólogo tetrapléjico Lincoln Rhyme.

No hay que decir que españoles y catalanes acudirán en masa. Una incógnita, para acabar. Nil Barral, el desconocido autor/a de L'home que dormia al cotxe, presentará su segunda novela, El Picasso desconegut. Habrá debate sobre quién es el autor/a que se esconde tras un apellido tan fantástico como Barral. ¿Lo descubriremos? Creo que sí.

El carter sempre truca quatre vegades

2012-01-30T09:00:00.000+01:00

La llamada de un extraño (A Stranger Calls) wins the 2012 LH Confidencial Award for Crime Novels

2012-01-29T13:04:00.000+01:00

[SalmaiaLit, 29 de gener de 2012]

La llamada de un extraño (A Stranger Calls), by Rafael Alcalde, is the winner of the 2012 LH Confidencial Award. The Jury underscored the increasing rythm of the text and the fact that in this novel the author pays special attention to the lack of intimacy in a society in which new technologies play a double role as enhancers of communication but also as a tool to control our movements.

A thriller with common characters, just like most of us. And a polite, attentive and misanthropic villain. A crime novel which is formally daring: only dialogue, literally. Neither a description nor a narrator. The players trapped in the game that is about to unveil, all of them, will find themselves shelterless. If you decide to be in, beware.

The call of a stranger may surprise you. If he seems to know you better than you do, you can get restless. If that stranger calls you and your kin and friends, you can get bewildered. If you cannot avoid his calls, you’ll feel hopeless. But if the stranger is willing to reward you, you can also get hooked to the game. When he decides to punish you, it might be too late to rectify, if that was ever an option.

Again, beware. And just pray you do not get a call from a stranger...

Born in Barcelona in 1961, Rafael Alcalde is a teacher at a High School and the author of two previous and awarded novels.

El mensaje que llegó en una botella, de Jussi Adler-Olsen (Maeva)

2012-01-29T09:00:00.000+01:00

Jussi Adler-Olsen. El mensaje que llegó en una botella. Traducción: Juan Mari Mendizabal. Madrid: Maeva, 2012 (Los casos del Departamento Q). ISBN: 978-84-15120-83-4

Una botella con un extraño mensaje llega a la mesa del policía Carl Mørck. Hacía una eternidad que estaba olvidada en una comisaría del norte de Escocia, sin que nadie sospechara que dentro había una desesperada llamada de auxilio escrita con sangre humana. Carl Mørck y sus asistentes Assad y Rose logran descifrar algunas letras y descubren que fue la última señal de vida de dos chicos desaparecidos en los años noventa. Pero ¿por qué su familia nunca denunció lo ocurrido? Mørck enseguida intuye que no es un caso aislado y que el criminal podría seguir actuando con total impunidad.

Declaracions de Rafael Alcalde, guanyador del Premi L'H Confidencial

2012-01-27T13:19:00.000+01:00

[Ràdio L'H, 26 de gener de 2012]

Rafael Alcalde guanya el Premi L'H Confidencial 2012

2012-01-27T13:03:00.001+01:00

[Ràdio L'H, 24 de gener de 2012]

Presentació del llibre i recital obert de poesia "Poetas del 15 de mayo"

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

[punt de llibre "Presentació del llibre i recital obert de poesia Poetas del 15 de mayo", 27 de gener de 2012]

Rafael Alcalde parla de "La llamada de un extraño", Premi L'H Confidencial 2012

2012-01-26T20:27:00.001+01:00

[Ràdio L'H, 26 de gener de 2012]

Rafael Alcalde es mostra sorprès i satisfet per la concessió del premi L'H Confidencial

2012-01-26T20:20:00.001+01:00

[digital-h.cat, 26 de gener de 2012]

Escrita en forma de diàleg, no té narradors ni descripcions

L'escriptor barceloní Rafael Alcalde s’ha mostrat sorprès i satisfet per la concessió del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial. L’obra guanyadora de la sisena edició del premi porta pel títol 'La llamada de un extraño'.

Alcalde considera que la concessió d’aquest guardó significarà un gran impuls per a la seva carrera literària. També destaca que “aquesta és la tercera novel·la i és la tercera vegada que m’ho reconeixen amb un premi, per aquest motiu només puc estar content”.

Ambientada a l'Espanya actual, l'autor fa una reflexió sobre la condició humana i la desaparició de la intimitat en una societat on les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i la seguretat.

La llamada de un extraño explica “com una família normal i corrent assisteix a tot un seguit de complicacions per culpa de la decisió d’una tercera persona”. Per narrar les vicissituds d’aquesta família, l’autor ha escollit el diàleg com a forma literària.

Per a l’autor el fet que el premi estigui especialitzat en un gènere és un factor encara més atractiu per a un guardó, “perquè convoca els ànims dels especialistes que busquen el reconeixement en un determinat gènere”.

Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economia i, actualment, exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès. Fins ara, havia publicat dues novel·les: BT (a la mierda), guanyadora del XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, i Diario de un anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010.

El premi L'H Confidencial es lliurarà en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el pròxim 24 de març. En el mateix acte es farà la presentació de l'obra publicada per Roca Editorial.